LA VIII TROBADA DE BARQUES TRADICIONALS DE XÀBIA

    Uns dies meravellosos, assoleiats, de mar en calma i aigües cristal·lines ens van fer recuperar l’esperança amb la bonhomia dels Deus de la Mediterrània..
    La treva se’ns va concedir i l’esdeveniment s’hi va poder celebrar. La VIII Trobada de Barques Tradicionals a Xàbia és la última de les Trobades de Vela Llatina i Barques Tradicionals de 2009 del circuït del litoral català del mediterrani.
    Els passats dies 10, 11 i 12 d’octubre ens vam reunir al el moll pesquer de Xàbia els integrants de l’Associació Barques Tradicionals de Xàbia, amics, familiars i companys d’altres asociacions defensores del patrimoni maritin del litoral mediterrani per compartir tres dies d’activitats.
    En esta trobada de 2009 ens acompanyaren representants de las associacions de Vela Llatina de La Cala de l’Ametlla de Mar, de L’Arjau de Cambrils i de Bricbarca de Vilassar de Mar.
    Les embarcacions participants, per tipus, van ser les següents: llaüts de vela llatina: MESTRALÓ de Joan Muñoz, MIQUEL NANSA de Jordi Piqué, DE SIMÓ de Juan Sanchís, BORINQUEN d’Enrique i Vicente Alarcón, DORIS de Tolo i Pepe Clarí, XARXET II de Carme i Alfred i AINA de la nostra associació; llaüts a motor PUMI de Toni Banyó, LA PARRALA de Pascual i Rafael, JOAQUIM de Pedro Morató; MARPUIN d’Amadeo i Bartolomé Sivera, QUICA de Vicent Tomàs, TUGÈNIA d’Eduard Julià, L’ANTONIA de Günter i Jutta, SONSOLES i AMPA de la nostra associació; veler marcòni: TOGA MARINA de Batit Ros; barca de pesca artesanal LA CANDELA de Ximo Crespo.
    Les activitats que s’hi van fer durant el primer dia van ser les visites guiades pel Centre Històric de Xàbia, al Musev Soler Blasco, a La Casa del Cable per motiu de l’exposició de les pintures del Concurs de Pintura Ràpida “José Lledó” amb la posterior Cercavila del Grup Portitxol Dolçainers i Tabaleters fins la Llotja del Peix del Pòsit de Xàbia.
    Al matí del diumenge, després d’esmorzar, les barques amb els seus tripulants i els convidats salpàren del portet per iniciar la navegació a vela amb vent portant del nord cap al Portitxol. Alguns patrons féren la passada del Freu de l’Illa, altres més prudents navegàren per fora de l’Illa i l’Escull recreant la navegació cap a fora i cap a terra.
    El desembarc en la Platja de La Barraca sobre la grava fou dificultós malgrat la bonança de mar i vent; només el llaüt SONSOLES manejat per Juanelias i Paco va fer d’enviat per transbordar gent a terra.
    A la vespradeta salpàrem amb ventet bonancible del xaloc fins el portet. Amarràrem els llaüts a la riba de la llotja i començàrem els preparatius que el patró Ximo Crespo en dictava per la calada de l’art. A bord de la barca de pesca artesanal LA CANDELA ens vam embarcar un grapat de voluntaris a les ordres del patró per observar la calada d’un art de pesca professional, un palangre de fons. El calador de roca La Podadora esta situat en mig de platja, fons d’arena, per fora de La Barbada del Castell, que és el limit de l’alguer de posidonia.
    A la nit per a sopar vam gaudir d’un guisat mariner, el Peix amb Salsa amanit pel nostre mestre cuiner Nàssio Safrà i el seu ajudant Bernardo. El guisat el formaven tallades de congre, agullat, sabre, moixa i gambosí blanc sobre un llit de creïlla i la salsa d’ametles fregides, tomaca, pebre roig i alls.
Amenitzant el sopar la banda xabienca La Romàntica del Saladar ens va regalar les peces musicals del seu repertori.
    El dilluns dia 12, ultim dia de la trobada, el vam començar amb la salpada de l’art calat el vespre anterior. Ens vegérem al moll de matinet, a les 10 havent esmorzat, i ens embarcàrem amb el patró Ximo Crespo a bord de la seua barca d’arts artesanals LA CANDELA. La tripulació estava formada per Mathias Ruhle, Gerard Martí, Quica Gil, Sauro Cruanyes i els dos professionals mariners Amadeu Ros i el patró de la barca Ximo Crespo.
    Vam navegar fins el calador de La Podadora i començàrem la salpada. Amb el saber fer del patró Ximo Crespo xorrant a mà per sentir les picades i els estirons dels peixos van pujar a coberta déntols, sargs, congres i un milà ben viu i aletejant.
La navegació de tornada no fou menys divertida, per què, per celebrar la pesquera el patró va tirar mà i va treure del seu sarró la dolçaina, tot un detall inesperat pels tripulants.
    A migdia el mestre Nàssio Safrà ens va fer un Arròs a Banda per acomiadar la trobada.
    Des d’ací volem agraïr la col·laboració incondicional que hem rebut del Pòsit de Xàbia, Club Nàutic de Xàbia, La Romàntica del Saladar, Grup Portitxol, Comissió Mare de Déu de Loreto, Ports de la Generalitat i de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Xàbia.
    A totes aquelles persones que han treballat i han col·laborat amb l’Associació de Barques Tradicionals amb la seua dedicació durant aquestos dies els agraïm de tot cor el seu esforç i les convidem a compartir navegacions a bord dels nostres llaüts.

    Amadeu Ros i Torres, patró de pesca i president de l’Associació de Barques Tradicionals de Xàbia.

 

 

 

FES POSSIBLE UNA PESCA SOSTENIBLE

    L’Organtzació de Productors Pesquers de la Marina Alta a través dels seus tres Pòsits, Xàbia, Dènia i Calp, vol concienciar els consumidors a triar la millor opció a l’hora de comprar el peix de tota l’oferta a l’abast.
    Que és la pesca sostenible?
És pescar el peix i el marisc de la nostra mar amb trellat, de manera que l’esforç pesquer no sobrepasse la capacitat de regeneració de la natura.
És en este moment sostenible l’activitat pesquera de la nostra flota?
    Els tres Pòsits de la nostra comarca estan treballant per fer sostenible l’activitat pesquera de les barques amb iniciatives com: establiment de quotes de pesca, eficiència energètica, estalvi de carburant, reducció d’horari en mar, desenvolupament d’arts més respectuosos i creació d’àrees marines protegides a la pesca.
Com es pot ajudar a fer una pesca sostenible?
    Els consumidors poden ajudar demanant peix i marisc procedent de la nostra comarca. La traçabilitat, poder saber quan, com i per quina barca ha estat pescat un peix, està garantida.
És sostenible la pesca industrial del peix procedent d’Àfrica?
    No. Per vàries raons. La traçabilitat no està garantida: no es pot saber quin dia fou pescat un peix ni per quin vaixell ni en quin calador. Als vaixells pesquers industrials les tripulacions estan en règim de semi-esclavitut. De la capura en brut, un alt percentatge és rebujat i llançat mort. Els vaixells industrials congeladors no respecten quotes internacionals ni aigües territorials esquilmant els caladors i destrossant les arts de pesca artesanal dels pescadors nadius d’Àfrica.
    Per què és tan barat el peix procedent de fora de la península?
    Pels costos baixissims d’explotació dels vaixells industrials. Sobretot pels sous de misèria, per no haver de pagar segurs socials, per no haver salubritat, seguretat ni passar inspeccions.
És competència deslleial la del peix procedent de fora de la península?
Completament. És un peix pescat sense respectar les indicacions de l’Organització Internacional del Treball ni l’Organització Marítima Internacional.
    S’ho mereix pagar una mica més per adquirir peix i marisc salvatge de la Marina Alta?
    Si. Per què és el millor peix i el millor marisc, el més aprop, pescat pels nostres mariners.

Amadeu Ros i Torres

 

 

 

TINGUEM TRELLAT EN CONSUMIR PEIX

    Canvi climàtic, despesa energètica, impacte ambiental, transport global, pesca respectuosa, comerç just...
    A l’epidermis del planeta Terra tot està globalment interrelacionat. Els fluxos del món es mouen amb la inèrcia i velocitat de sempre i allò que fa trenta anys va començar a envaïr el medi hui ja es fa notar amb la intensitat suficient per comprendre que no és broma i va de debò.
    Primer fou el carbó i ara és el petroli, els teniem baix dels peus, a l’abast en furgar una mica. Els seus derivats immediats en forma líquida i sòlida han mogut les economies durant més de cent anys i han embrutat el medi. Allò en forma de deixalla se sedimenta i solidifica al terra, a la mar sura i empudega i a l’aire emboira i escalfa.
    Ara és l’Era del Petroli. En cent anys d’extracció quasi hem consumit completament la relíquia fòsil d’una edat passada. Quant a polució, la combustió de l’hidrocarbur ha lliurat a l’atmósfera alguns components que s’han menjat l’ozó. Els plàstics surant en mar començen a concentrar-se als Mars de Sargues oceàniques, les espirals sense fi del centre oceànic.
    Com a l’Amazonía, els boscos de manglar tropical s’arranquen per fer basses de cultiu de llagostí que alimenten amb pinso granulat. Als Grans Llacs d’Àfrica s’hi va introduïr la perca del Nil, un peix al·lié que te la facilitat de menjar-se tots els èssers vius autòctons i creixer molt. Aquesta perca del Nil aplega als mercats d’Europa amb els mateixos avions que fan el viatge carregats d’armament de guerra cap a l’Àfrica.
    Els caladors de pesca d’arreu el món estan sobreexplotats. Als dels països no desenvolupats operen flotes de pesquers oficialment inexistents que escorcollen les mars llunyanes a la captura de peix que ens mengem ací.
    Tots eixos negocis de producció, exportació, avions i vaixells pesquers són propietat de grans empreses europees multinacionals punteres i rebedores de premis en economia.
    Els vaixells retirats dels cens europeus els envien i segueixen operant sense matrícula ni pabelló, no paguen impostos, no estan sotmesos a inspeccions de quota ni de seguretat, incompleixen les normatives internacionals de salubritat i treball marítim i els mariners se sotmeten a jornades abussives i campanyes molt llargues. D’ací s’explica el baix cost operatiu d’aquests vaixells que se beneficien del producte dels seus treballadors en retallar els sous i no pagar segurs socials, que s’abasteixen de queviures i carburant en altamar transbordant a un vaixell nodriça. El transport d’aquest peix representa una despesa en energia, ja siga el transport en vaixell, en avió o en camió.
    I resulta inexplicable en comprovar que a casa nostra, a la nostra mar, els nostres mariners, que pesquen peix i marisc en quantitat suficient per abastir les pescateries dia a dia del producte més fresc possible no puguen viure ni pagar les despeses.
Més inexplicable resulta encara comprovar que el preu d’aquest peix importat i posat a la venda és la meitat del fresc de la nostra mar.
    Per assolir l’estalvi energètic necessari només es pot fer d’una manera: produïr local i consumir local.

Amadeu Ros i Torres

 

 

ESPÈCIES MENYSPREADES, PEIXOS DE QUARTA.

¿ Quantes espècies es presenten al mercat? ¿ Quantes espècies s'oferixen a la carta del restaurant ? ¿ Quantes espècies saben anomenar els ciutadans ? En les barques de pesca, ¿ quantes espècies componen el muntó del rebuig que s'abocarà per l'orla i es mengen les gavines?
  Entre 10 i 15 espècies s'oferixen als mostradors de les pescateries, però les espècies estrela són menys de 6, són els peixos tradicionals, els peixos a qui es recorre sempre que toca menjar peix.
  Entre les espècies cares estandart ( més de 7 euros per kg) es troben:
lluç, daurada, peix espasa, tonyina, llobarro, besuc panxano, rap, llenguado...
  No menys cares i per a persones que sí que entenen de peix i saben triar i diferenciar els sabors propis ( més de 7 euros per kg) estarien:
moll, pagre, mero, pagell, escorpa, déntol, rémol...
  Si parlem d'espècies barates (menys de 7 euros per kg) són:
rata, mòllera blanca, llucet, cavalla, sorell, sardina, aladroc, juriola, mussola, passadora, bròtola, letxa, mabre, palaia, bonitol, ratjada, sarg, castanyola...
Després entre les espècies de quarta categoria ( menys de 3 euros per kg):
bertorella, furó, caro, congre, morena, rascassa, telescopi, boga, negret, cabet, veta, sabre, gallineta, tintorera, tremolosa, salpa, esparralló, llissa, golfàs, llampuga...

Amadeu Ros i Torres

 

 

TENIM EL MILLOR PEIX DEL MÓN

  Encara que els mariners pesquem i oferim el peix més fresc del món, el valor que se li dóna és inferior a qualsevol altre peix importat, pescat no se sap quan ni on.
  Els mariners del nostre poble i per extensió de La Marina Alta estem en crisi, fa temps vam fer una vaga per exigir-li al govern mesures que ens ajuden a guanyar un sou digne. Malauradament no ho vam aconseguir, per això vam decidir actuar ja que ni el Ministèri d’agricultura i pesca ni la Conselleria d’agricultura i pesca podien ajudar-nos.
  El gran problema que tenim és que el nostre peix va tirat de preu, degut al sistema de subhasta a la baixa, i moltes vegades no ens el compren i l’hem de llençar al fem, els mercats estatals estan abastits de peix d’importació, de països comunitàris i no comunitàris. A tot aquest peix se li posa l’etiqueta de fresc per què no és congelat, aplega als ports del Cantàbric després de 2 o 3 setmanes, què és el temps de “marea” d’un vaixell pesquer feinejant als caladors de “Gran Sol”, “Porcupine Bank” o “Rockall”. El procedent d’Algecires ha estat pescat als caladors de Marroc, Sàhara o Mauritània, i el peix procedent de Canadà, Estats Units, Veneçuela, Namíbia, Argentina, Xile, Tanzània o Senegal el mateix, ha estat desembarcat en els ports d’origen, enviat per avió als aeroports estatals, passat pels grans “mercas”, transportat en camions i oferit als mostradors de les grans superfícies. I també se li posa l’etiqueta de fresc per què no ha estat congelat. ¿Quants dies fa que fou pescat? ¿Quanta més qualitat té el peix salvatge pescat a les nostres badies i subhastat cada vesprada en la llotja? ¿Es igual què els peixos de granja-criança?.
Resposta: el nostre peix li pega quaranta mil patades, i no, no és igual què el de granja-criança.
  Els peixos de granja-criança (millor dit d’Aquicultura) l’orada, el llobarro i el rémol entren dins del què es denomina “ramaderia intensiva”, és a dir, animals tancats dins d’un corral, avorrits i nedant pegant voltes a la gàbia, estressats de refregar-se amb els germans, sense més interés en la seua vida què esperar que ploga del cel el menjar, pinso granulat, que està compost de proteïnes, olis, carbohidrats, vitamines, antioxidants, hormones, aditius químics i medicaments antibiòtics i antidepressius. Sí, tot això mengen les orades i els llobarros “de criança” dins la gàbia.
¿Contra què hem de lluïtar? ¿Quina és la guerra què hem de guanyar?
  Els Pòsits de mariners units podem fer canviar algunes coses. Ha aplegat l’hora, les institucions de l’administració estatal no ressolen els nostres problemes, hem comprovat com d’inutil és l’administració autonòmica i no ens queda més què ser nosaltres els que tirem endavant amb noves iniciatives.
  Hem de guanyar la guerra de la informació. Els mariners estem oferint el producte més fresc i saludable de tot el mercat, no ha estat contaminat per productes tòxics, ni ha estat emmagatzemat dies i dies dins del gel, però aquest missatge no aplega als consumidors.
  En primer lloc ens hem de donar compte els mariners de la sort que tenim de poder pescar un producte de qualitat ( un aliment virtuos dins del panorama gastronòmic).
  En segon lloc hem de comunicar-ho als consumidors mitjançant campanyes publicitàries, programes divulgatius, conferències i cates.
  Tercer, hem d’aprofitar la publicitat per revaloritzar el nostre peix i garantir un preu mínim just i digne.
  Per això els Pòsits de Calp, Xàbia i Dénia ens hem unit i hem format l’Organització de productors pesquers de la Marina Alta.

Amadeu Ros i Torres

 

La importancia de la diversitat

Amadeu Ros (cap prim segon)
President de la Associació de Barques Tradicionals de Xabia

  No només de lluç, rap, rémol o ordes i llobarros viu l’ésser humà.
  Són de tot hom conegudes aquestes 6 o 7 espécies que monopolitzen els mercats, les cuines i les taules dels comensals.
  No cal publicitar les seves molt bones carácterístiques organolèptiques.
  Hauriem de mirar d’incorporar les altres espècies que acompanyen la captura dels pescadors, les altres espécies poc conègudes, a vegades a preus irrissoris per manca d’una demanda que nomès contempla
les 6 o 7 “espècies estrella de la mar”.
  Parlem del de pobre, del peix que no sobrepassa la frontera dels 3 €,
del peix infravalorat i infrautilitzat.
  Rescatem-lo del oblit i dignifiquem-lo.
  Pel be de la diversitat, oferim-lo al consumidor.