La grossa de Nadal toca a Xàbia

     Enguany també ens ha tocat la loteria. Si l’any passat el Nazareno va repartir la sort entre la població, en aquesta edició la loteria ha tocat als ciutadans de Xàbia i, si tot va bé, a les futures generacions que podran tindre el goig de disfrutar encara de part del paisatge del terme, alguns paratges emblemàtics que podrien quedar com a espais verds i d’esplai. És el cas de Rafals, el Saladar o santa Llúcia, indrets que podien haver acabat coberts de formigó i sembla que encara estem a temps de protegir. Açò que diem no és cap innocentada, afortunadament. El senyor alcalde, emulant el president Rodríguez Zapatero que va retirar les tropes espanyoles de l’Iraq sense avisar, va prendre la decisió en el darrer Ple de presentar una moció unilateralment, i sense avisar també, encaminada a frenar la construcció per fer possible un creixement sostenible.
   La Corporació va votar a favor majoritàriament, però el pepé i alguns Ciudadanos i Grupo, que encara no saben -o no els interessa- el que vol el poble, es van abstindre.

No nos defraude senyor (el teclat no té la ñ) Zapatero, perdó volíem dir senyor Monfort.

 

27-12-05

 

Sonríe imbécil, que es Navidad !!!

Benvolgut papà Noel,
com enguany ens hem portat molt bé (progresamos adecuadament) i reestrenem alcalde, esperem que ens dugues tot el que et demanem, que no és poc ni massa sinó el que necessitem.
En primer lloc, voldríem un hospital com toca, perquè ja som majorets i cada volta ens costa més anar a Dénia. També volem una piscina coberta, encara que siga amb finalitat terapèutica, que ja som majors. Un bon servei de transport públic, perquè molts ja no podem agarrar el cotxe i vivim lluny del poble. Una altra cosa que també desitgem és uns espais verds on poder anar a plegar el solet, que no tenim en els apartaments de trenta metres quadrats. Una miqueta de teatre i un auditori per poder escoltar com un senyors el concert de Nadal. I alguns volem, com a bons exvalencians, poder vore la TV3. Però tot això ho volem ja, perquè ja ens queda poca vida.
No volem un altre Wali que sempre ens passe amb raons i que sempre estiga de campanya electoral. Volem un bon servei de neteja i arreplega del fem, per no sentir males olors mentre passegem i perquè arrepleguen els botellons d’estes festes.
Sonríe imbécil, que es Navidad !!!

20-12-05

 

Ací no tanquen ningú

    Ens congratulem de la reconciliació entre el senyor arquebisbe, monsenyor García-Gascó i el senyor retor del poble, mossèn Vicent Gilabert, superats els entrebancs per qüestions materials que no espirituals, del monestir de la Plana (als Jeronis els han negociat l’usdefruit), de la venda de la casa del retor de la Mar per part de l’arquebisbat. Almenys, s’han fet la foto junts en la inauguració de la casa Primícies del segle XVI, una altra donació del segle XIX, però els monuments històrics com la fortalesa-església de sant Bertomeu tenen goteres.
    Ha aparegut Wali al Ple de la Corporació municipal i sabem que s’ha apuntat a l’Atur.
    Canviant de tema, des de dijousmercat ens preguntem, no és delicte penal incomplir els acords plenaris?
    Nosaltres creiem en la democràcia (inclús el nostre editor quasi creu ja en la democràcia).

12-12-05

L’herència del tio Gilito o coge el dinero y corre

    No guanyarem prou per a disgustos. No fa ni quinze dies que ens ha deixat l’exalcalde, de puntelletes –això sí- per no crispar, i sense dir res, i a la que alcem una pedra ens ix cada volta una part de l’herència del 24hores. Ja vam heretar –amb molta crispació, per cert- un catastrazo que pesarà com una llosa a les esquenes del contribuent xabienc, i ara cada vegada que obrim un calaix del despatx d’alcaldia ens apareix una sorpresa darrera l’altra. El nostre ex, que cobrava més que el president de la Generalitat, resulta que no tramitava els acords de Ple, perquè no li convenia personalment, com si d’unes dependències particulars es tractara.
El desaparegut Wali no perdia el temps i havia pres el costum de fer el que li rotava i després que me quiten lo bailao. Ara ens apareix el fantasma del port, amb uns informes de Conselleria amagats que sembla que permeten l’ampliació de l’àrea portuària en base al projecte de Marina Punta de l’Este, l’empresa que va alçar tanta polseguera entre els ciutadans. I també resulta que l’ex no havia tramitat l’acord del Ple manifestant-se en contra, com en el catastrazo, ni tampoc havia tramitat l’acord unànime de la Corporació, que demanava la declaració de paratge protegit de tota la badia de Xàbia.
Però la traca no s’ha acabat, perquè també tenim convenis urbanístics, en el PAI de l’Ombria per exemple, firmats pel tio Gilito en detriment del poble, que beneficien els pobres promotors (gent que només mira pel progrés de Jávia).
Sembla que el verb prevaricar s’ha conjugat durant un llarg temps com l’expressió de coge el dinero y corre.

 

Trenta, seixanta, noranta

   Estem disposats a donar el període de gràcia que tota persona ben educada ha d’oferir al govern, mentre pren possessió i canvia els càrrecs de confiança (mentrestant, són de desconfiança, o nosaltres desconfiats).
   De moment, sembla que deuen estar en això, vista la tranquil·litat que es respira en el poble, després de la moció de censura.
   Rajoy hauria de prendre nota de l’exalcalde desaparegut (on és Wali?), que ha desaparegut a propòsit per no crispar l’ambient.
   A la Villa y Corte, en canvi, van a punyalades entre el pepé, l’Església i el Jiménez Losantos. Diuen alguns que el periodista de la Cope pot ser el pròxim substitut de Rajoy, ja que al Zaplana probablement es convertirà en un personatge mític i al Acebes van a contractar-lo a Veotv (ABC). Per tant, només els queda el vocero de l’Església i no de tota, perquè els bisbes catalans no són d’aquest món, són separatistes que volen trencar Espanya.
   Vist el panorama, la veritat és que vivim al paradís perdut (menys per al Cadastre que amb la inestimable ajuda de Wali, sí que se’n recorda de nosaltres). Vivim al rovellet de l’ou.
   Però no volem parlar del govern.
   Ara no toca...

28-11-05

Ous i ovaris guanyen, els sous baixen

Hui, dia 22 de novembre, mitja Corporació, més un, han anat de festa al Carrasco. No es casava ningú, coronaven el nou alcalde de Xàbia, el centrista Eduardo Monfort, amb els vots socialistes, els del Bloc i l’exalcalde socialista, Enrique Bas. Ha sigut un dia gloriós, perquè sembla que alguns tocaven el cel amb la mà en un Ple extraordinari, sense el pepé, ni l’església present, però sí que hi havia el nazareno (alcalde perpetu, quan li farem una moció de censura?) que entregava la vara de mando. En contra del que és norma en un vaixell que naufraga en què les rates ixen corrent i el capità és l’últim que abandona, aquí el capità de la Corporació simplement no hi assistia. És una bona mostra més del poc respecte que es té de la democràcia.
L’acte, per tant, ha sigut de tràmit i amb una emoció un tant continguda de la massiva assistència de públic que no cabia en la sala. Semblava normal, ja que no hi havia l’adversari i la immensa majoria celebraven el canvi. Només els tres membres del govern que fa unes setmanes li botaven foc a la falla, ara s’abstenien com volent dir “parlem-ne” . Tot està per fer i tot és possible, com deia un regidor, com per exemple que funcione o que no funcione l’invent. Haurem d’esperar-nos que es desenvolupe el nou programa de govern, que si hem de fer cas del que s’ha dit, haurà de ser transparent i participatiu.
Nosaltres també som europeus.

22-11-05

Les cartes damunt la taula

Dijousmercat està compungit i trist perquè el motiu de la nostra existència, la nostra raó de ser, l’alé del nostre esperit virtual, etc. etc. deixa el timó de la nau municipal. Què farem? Com omplirem les sagrades pàgines de dijousmercat? Què ens mourà d’ara en avant, en la dura tasca crítica d’informar el poble? Ens quedem orfes a l’espera del primer gest, dels primers moviments, de les primeres decisions del nou govern per tal de situar-nos per saber on pondre, per saber si definitivament tot açò és qüestió d’ous i ovaris i no una simple operació en funció dels sous. Perquè si l’operació consisteix només en baixar-se els sous sense posar els ous i els ovaris damunt la taula, la frustració pot resultar-nos històrica i, pel que fa a nosaltres, un nou al·licient per continuar existint. Esperem que tot plegat no siga només que fum de canyot.

TORERO, TORERO, TORERO...!!!

Ens hem equivocat, sí que és una qüestió de sous i no d’ous o ovaris.
Don Juan Moragues ha tornat a demostrar que és un torero (“de camas”, consulteu el Cossío). Ell és el mestre, ha fet una faena “de aliño”, que ens queden?, subalterns, banderilleros i monosabios.
A perdre el poble.
Sant Sebastià ens salve dels cadastrassos, dels P.A.I.S. i dels bons governants!!!
Tres comissions, dos lliuraments de jutjat i volta al corro. Torero, torero, torero...!!!

En aquest poble a l'ajuntament no fan falta tants sous, i sí bona cosa d'ous o ovaris.

Qui els trenca?, necessiteu ajuda? A manar!

Creant afició

Dissabte passat, el dia de la manifestació contra la revisió dels valors cadastrals, es va produir un dels fets més extraordinaris dels últims temps. Es van concentrar més de set mil persones als carrers de Xàbia, alcalde i sequaços inclosos. La gent va eixir massivament per evitar que li rasquen la butxaca i va respondre contra Moragues. Pel que fa a Moragues, dijousmercat se solidaritza diàriament, l’alcalde de Xàbia és una de les devocions del nostre mitjà. De tota manera, allò va ser com una nevada, en què ixen tots a vore l’espectacle i a fer-li fotos. Contra l’ampliació del port, que va ser la darrera, la resposta no va ser tan contundent com la del dissabte, però tampoc va estar malament. Podem tindre moltes deficiències quant a serveis i infrastructures, però la població salta quan li escuren les butxaques. I fa ben fet. Ara falta que s’aficione a eixir al carrer a reclamar altres coses que també són molt necessàries. Nosaltres també ens solidaritzaríem.

 

24-10-05

Aquellos tiempos

Una crisi perpètua

Hi ha dos sectors econòmics en el nostre poble que, malauradament sempre estan en crisi. És el món dels llauradors (encara n’hi ha?) i els pescadors que, per ara, estan en vaga perquè els comptes no els ixen. Quan no estan en una parada biològica, és una pujada del gasoil, com si se’ls pujara el colesterol, és a dir que no poden viure. Als agricultors ja no els pot pujar ni el colesterol, perquè fa trenta anys que venen la taronja al mateix preu, si els la cullen. Aquest sector a Xàbia ja és quasi arqueologia. Els pescadors estan desprotegits, igualment que els agricultors, a uns i als altres cada any els ve un huracà sense nom. A uns els ve des del Marroc, amb la taronja que després els magatzems valencians exporten com a pròpia, mentre la nostra mor a l’arbre. Als pescadors els passa una cosa pareguda, amb el peix que els ve d’Europa. El futur d’aquests sectors ja sabem quin és, el dels hivernacles i les piscifactories. Mentrestant, però, hauran de viure. És una crisi perpètua.

17-10-05

El poble agraït

Pagar i plorar

Si vosté pensa que l’Ajuntament tot ho fa malament, s’equivoca. Hi ha un departament que funciona a la perfecció, el que es dedica a administrar els nostres euros. Eixe no falla mai. Recapta cada any més impostos i no inverteix gens de les seues pròpies arques en benestar social. Sempre tanca el balanç anual amb superàvit, com si d’una empresa privada es tractara. Mai no estem en números rojos, cosa insòlita quant a la gestió municipal es refereix. I si en algun moment pren alguna iniciativa, com ara la decisió de construir uns pàrquings subterranis, el seu compromís és nul perquè ho deixa a mans de l’empresa privada que, legítimament, persegueix una finalitat lucrativa. Per a això no cal tanta exclusiva, ni tant de sou galàctic, que contracten una empresa privada que gestione l’Ajuntament i així funcionarà a la perfecció. Com el departament d’Hisenda.
La política fiscal que s’aplica són faves comptades, increment de la pressió contributiva dels xabiencs, a canvi de no res. Ara ens han actualitzat el valor cadastral, amb el que això significa d’un augment de l’IBI camuflat, enguany ens l’han pujat dos voltes. I no ens han dit encara en què es gastarà els diners de més que recaptarà, perquè en la construcció dels pàrquings i dels nínxols del cementeri s’ha tret el mort de damunt i en l’arreplega del fem també, així com en el manteniment dels pocs espais verds municipals que tenim. Som masoquistes. A les pròximes tornem a votar a Moragues i el poble agraït.

10-10-05

Si els morts parlaren...

No deu quedar ja sòl urbanitzable al terme municipal, perquè sembla que ara toca al cementeri. La mort sempre ha sigut un negoci, això ja ho sabíem, però el que no sabíem encara és que el seu recinte etern es convertiria també en sòl susceptible d’especulació, almenys nosaltres –els contribuents- sí que haurem de pagar 93.000€ més del que estava acordat amb l’empresa constructora, perquè el regidor d’Obres ha fet gala de la seua ineptitud en la gestió: construcció deficient del nous nínxols, equivocar-se d’ubicació (ho han fet a l’espai verd del recinte), endarreriment de les obres i ara haver de fer pagar a l’Ajuntament la faena de demolició que puja la quantitat que hem anomenat. Caldria buscar la responsabilitat pòlítica del fet o, en tot cas, que pague ell de la seua butxaca el sobrecost, perquè cobrar per fer les coses sí que cobra cada mes. Que les faça bé o que pague. Damunt, sembla que la venda del formigó a l’empresa constructora sí que sembla que l’esguita plenament. Haurien de prohibir morir, al pas que anem.

03-10-05

EL GOS NO MOSSEGA MAI LA MÀ QUE LI DÓNA DE MENJAR

El galliner municipal està rebolicat perquè l’home de la regidora de Cultura ha fet unes declaracions en les quals critica el senyor alcalde amb els mateixos termes que el critiquen molts ciutadans de Xàbia. Açò no és cap novetat, perquè ja estem acostumats. El que sorprén és que ara des del pepé li demanen que dimitisca ella. És regidor consort el seu home? És a dir, també cobra exclusiva? I si el colom del senyor alcalde perd en alguna competició i ens deixa malament als xabiencs, dimitirà també ell?
Ens pot parèixer bé que l’alcalde faça dimitir la regidora, però no perquè el seu home opina i critica en veu alta, sinó perquè la gestió cultural que es fa és nefasta i no satisfà gens a gran part de la població, que és la que paga l’exclusiva. Mentre es produeixen estes lluites familiars, el monstre depredador del paisatge continua menjant-se les muntanyes a mos redó. Si no , mireu la foto de l’editorial i voreu que al pas que anem qualsevol dia desapareixerà fins i tot Sta. Llúcia que no s’hi veu. Nosaltres que volíem que ens conservara la vista... de Xàbia !!!

 

26-09-05

Aigua de la depuradora?

Com una tradición de Jávea, ja som ací!!!

Després de les vacances, un torna als problemes socials de cada dia i, com si el temps no passara per a la vida política local, comprovem que tot continua com sempre i que els temes d’actualitat són els que eren fa deu anys, amb les mateixes discussions entre uns i altres i sense avançar gens en la resolució de les deficiències, que no són poques en una societat que vol ser de primera.
L’alcalde continua trobant-se en la diana de les crítiques, que l’acusen d’aprofitar-se’n del càrrec en benefici dels seus interessos particulars, una cosa que fa pudor però que l’acusat no sembla sentir-se al.ludit. Un altre, amb la meitat ja se n’hauria anat a casa. La necessitat de pàrquings, problema que vol resoldre’s amb la intervenció de l’empresa privada que està disposada a posar Xàbia potes amunt, amb la equiescència dels poders municipals, irresponsables i interessats alhora. L’aigua que ix de la depuradora i que va completament a la mar, sense utilitzar-ne ni una gota per a regar, al mateix temps que continua depurant encara menys del quaranta per cent de les aigües residuals, com quan la van inaugurar les nostres autoritats. És a dir, que continuem sense actualitzar la política municipal, si bé els sous dels nostres governants sí que s’actualitzen per dalt cada dos per tres amb molt de desvergonyiment. Hem encetat el nou curs polític com els ensenyants, amb la síndrome de resistir-se a tornar a començar.
Estem preocupats, un tant nihilistes, perquè ens plantegem que haurem de felicitar algú algun dia.

PD: l’Àngel Custodi un any més ens ha convidat a la festa. Gràcies.

19-09-05

Com quedarà amb el nou pla general?

Per a tremolar!!

El regidor d’Urbanisme i exalcalde de Xàbia ha fet unes declaracions que són, segons com es mire, una bomba, una bomba que pot explotar a les mans de tots, per culpa d’uns procediments al’hora de governar, que recorden més un sistema totalitari en què el govern mana -que no governa- d’esquenes a la ciutadania. No és estrany que aquest senyor –Enrique Bas- siga un dels regidors que ha ignorat la creació de l’agenda 21, perquè deu de considerar que això és un destorb en el seu fer i desfer quotidià?. És una bona mostra que ell té les coses molt clares i deu considerar que el poble no està prou madur. Contractarà tot un equip de tècnics per tal que facen la faena que ell vol que facen, la que els interessa sense consultar amb ningú. Bonica manera d’entendre la democràcia.

El monocultiu de Xàbia

Passat sant Joan i esperant sant Jaume, la sequera ens porta el monocultiu nostre.
El regidor de pesca, que té exclusiva, està en atur biològic.
El regidor d’agricultura renuncia a mitja exclusiva, perquè és delegat d’Amjasa.
On és el regidor del monocultiu xabienc?, s’han acabat els bous i la temporada comença. On aparque?, on juga el meu xiquet a la pilota o va en bici?, per on va la meua cadira de rodes?, per on creue el carrer?... I la cultura?
On està el regidor de turisme (José Marcos Pons)?, que no cobra exclusiva oficialment o no fa falta.
Senyor alcalde, s’ha de ser colom?

 

No és això un matrimoni!!!

 

Lladra qui més ha de callar!

  De les tres manifestacions últimes que ha promogut la dreta espanyola, n’hi ha una que sorprén especialment. Parlem de la darrera, en què els bisbes han manifestat la seua oposició a la llei que permet el matrimoni en persones homosexuals. És a dir, alarmant el personal com si a partir d’ara perillara el matrimoni com a institució, quan ells tenen prohibit casar-se.
  Quasi, quasi l’Esglèsia ha acusat els homosexuals seglars de promiscus, com si a tota hora estigueren follant (cadascú fa el que pot o li deixen), quan estes persones reclamen un dret i només volen poder compartir la vida amb el company amb llibertat. A ningú tampoc se l’obliga a casar-se. Ho pot fer qui vulga, pel civil o per l’esglèsia. I, en tot cas, el fet que es puga casar més gent el que fa és reforçar el matrimoni. Molta hipocresia es veu.
  Com poden acusar de perversió, quan ells l’únic que han de fer és mirar-se a l’espill i contemplar els casos d’homosexualitat entre la capa sacerdotal, per no parlar dels casos de pederastia que s’han descobert. Lladra qui més ha de callar!

 

Tosca o marbre de Carrara?

L’obra faraònica del senyor alcalde.

  El regidor d’Urbanisme i l’alcalde Moragues sempre tan generós, han fet unes declaracions presentant la seua supermegaobra, que els farà passar a la posteritat.
  Diuen que volen construir pàrquings subterranis, un ajuntament de disseny, espais oberts, rondes semipeatonals, salts d’aigua... Tot al mòdic preu de zero euros, iva inclòs, per al ciutadà. Pensàvem que els sants innocents ja havien passat, però fa l’efecte que la intenció és començar ja la campanya electoral en ple equador de la legislatura, per tal que no li passe com a Fraga que s’ha posat nerviós.
  El que sorprén és que en les seues declaracions, el senyor alcalde parla d’un antes i un después para Xàbia, quan porten vint anys a d’alcaldia.
  O és que per casualitat s’ha llegit algun dels seus programes electorals dels últims vint anys, trobats durant el trasllat de papers d’un edifici a l’altre? Senyor alcalde, això no és Galícia, que estan en campanya.

 

Volem ser Momia!!!....

La sanitat, malalta

  Tenim un poble que vol ser de primera, amb unes infrastructures i uns serveis sanitaris de tercera categoria. En estos moments, si les autoritats volgueren actuar responsablement haurien de decretar com a mesura de prevenció la prohibició de posar-se malalt. La situació és molt preocupant. La desídia dels nostres governants ha arribat a un punt en què si algú necessita una ambulància urgent –i no és soci, amic - pot quedar-se en l’intent perquè el municipi no compta amb cap servei local gratuït i ràpid. No fa masa n’hem tingut l’exemples, per desgràcia. La Seguretat Social disposa només d’atenció primària i a vegades col·lapsada, en una vila urbanitzada i turística que aplega als cent mil habitants, si més no, en els mesos d’estiu.
  El Centre de Salut només té un metge de guàrdia els caps de setmana, una xifra escandalosament insuficient amb el que això significa de menyspreu cap a una ciutadania pagana que es queixa i es queixa, sense que ningú que l’escolte. En determinades ocasions, el Centre de Salut sembla que ha entrat en coma.
  Fins a quan. Auxili! Hi ha algú???.

 

El simulacre de l'Agenda Local de Xàbia

      Més clar ja no pot estar. El govern de Xàbia (PP i independents) no té cap interés en l'Agenda Local 21; tot el contrari, volia fer un simulacre, una ficció i entretindre als veïns ens discusions estèrils, mentres li deixa tot el cami lliure als grans promotors. Però a l'alcalde, Juan Moragues, se li va vore el plomer el dijous passat.
      Era la reunió de la primera Mesa d'Urbanisme i Medi Ambient. Els veïns, il.lusionats com estan en participar en un foro on puguen dir que ja està bé de formigó, van assitir en nombre important (n'hi havia més d'un centenar). Estaven l'alcalde i la regidora de Medi Ambient, Amanda Dean. I la gent volia tirar-les de les orelles i dir-les clarament que aquest ritme actual de construcció ens aboca al desastre.

      Però quina sorpresa. Tots els assistents es van quedar bocabadats al vore l'ordre del dia que havien fet la regidora de Medi Ambient i l'empresa Pyema, que és la que s'encarrega –i de moment prou malament– de desenrrotllar l'Agenda Local. El primer punt era la constitució de la Mesa i els següents, els projectes urbanístics del sector golf (922 noves cases) y el Saladar-1 (1.717 vivendes). És a dir, que de participació ciutadana i desenvolupament sostenible res de res. La primera reunió amb contingut de l'Agenda Local servia només per a que l'alcalde i els promotors explicaren els seus macroprojectes per a construir més i més i damunt en territoris claus com són les partides tradicionals de Cansalades i Lluca (golf) i el Saladar.
      Els veïns, és clar, es van amotinar. Després de la burla de l'ordre del dia, la segona en el front va ser la composició de la taula presidencial. Estaven Dean, l'alcalde (convidat per a parlar, i segorament bé, dels projectes urbanístics), i els promotors del Saladar. La gent va botar, perquè ja és vergonyós que, després de parlar maravelles de la participació ciutadana, arriben els roïns de la pel.lícula, els que volen tindre a la gent callaeta i ben sumisa, i intenten controlar la primera reunió de l'Agenda Local.

      Els assistents expressaren clarament el seu malestar i van obligar a Moragues i els promotors a baixar-se de la tarima. És un símptoma molt roïn que en lloc d'aportar dades, una auditoria seriosa i objectiva de la situació urbanística, es tracte de fer de la primera mesa d'Urbanisme i Medi Ambient una plataforma on els promotors porten la veu cantant.
      Els veïns van tombar l'esquizofrènic ordre del dia. La reunió només va aprofitar per a triar el president i els càrrecs d'aquesta mesa sectorial. Al menys, la gent va mostrar obertament el seu disgust amb la política urbanística local, que es caracteritza per deixar fer els grans promotors i ajornar decisions fonamentals com és la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana. Però el primer al que li tocava estar, el regidor d'Urbanisme, Enrique Bas, no va ni apareixer.

      Com a poc, l'Agenda Local 21 de Xàbia és un simulacre. Però, és possible també que es tracte de fer una Agenda Local paral.lela i oculta, la que de veritat prenga decisions, on els veïns no pinten fava i on els que porten el timó siguen els polítics que manen i els grans promotors. L'«Agenda Oculta» fa por i els veïns han de deixar ja molt clar que no estan disposats a ser, una vegada més, comparses i deixar-se enganyar.