ara pots opinar al blogg dijousmercat

 

 

 

 

 

DE LAPÒNIA A LA LLUNA


    La regidoria de Turisme s’ha apuntat a la missió impossible, al més pur estil americà. Per al nou programa de promoció de Xàbia, té previst que marxem a Lapònia per protagonitzar l’aventura de fer el trajecte des d’allí al Pol Nord (1200 km.) en 72 hores i amb temperatures al voltant de 50º davall zero. Són dos jóvens xabiencs, que aniran amb motos aquàtiques (al pur estil del Paris-Dakar) per acariciar el medi ambient, pur i gèlid. Esperem que no prospere l’exemple i acabem fent una cursa en pla Dakar al Pol Nord.
    Com que tenim influències amb la NASA, a través de l’astronauta Pedro Duque, no ens estranyaria que en pròximes edicions de promoció turística patrocinàrem un viatge a la lluna, per si hi ha algun al·lucinogen (habitant de la lluna) que vol vindre a Xàbia a estiuejar, com una aventura de lleure diari sense estressar-se.
    Potser podríem mirar de millorar les condicions mediambientals perquè l’estada del turista fóra més satisfactòria i servira, això, de promoció directa de Xàbia, sense intemediaris.
    I parlant d’al·lucinògens, dijousmercat es planteja si necessitarem també en un futur ampliar els calabossos nocturns...
    Recordeu la frase punki Tanques sí, pero de cerveza o aquella altra que diu más cerveza y menos policia. La primavera, la sang altera.
    Per cert, encara no sabem en què consisteixen els resultats satisfactoris que el regidor del ram ha obtingut en sus andanzas, a lo largo i ancho de este mundo, o per exemple a Munich, París i Brussel·les.

27-03-06

 

 

 

 

 

 

DONDE DIJE DIOS DIGO DIEGO

Y se nos apareció Dios ( o Don José Cholbi Diego); ens aporten milió i mig d’euros per a desballestar-nos l’església (fortalesa) del nucli antic del poble. Els informes tècnics, arqueològics i ètnics se suposen, perquè si encara s’han de fer segurament es paparan tot el pressupost previst.
El fi és que la secta catòlica no es banye quan celebren els seus ritus.
Nosaltres ens alegrem que arreglen i recuperen les nostres arrels.
Trobem que l’estudi de rehabilitació hauria de ser exhaustiu i assessorat ( i públic), ens fa l’efecte que de moment l’únic segur que hi ha és la foto que s’han fet.
Nosaltres no volem que es queden curts i els feligresos es banyen durant molts anys, i puguem fer actes pagans, més Montserrat Caballé, Lluís Llach, Romàntica del Saladar, PINKA ..., sense haver de pagar a banda.

P.D. Al PePé Xàbia estudieu més i aneu menys a missa.

13-03-06

 

 

 

 

L'aigua va tirada, de manera literal


Descobrim, en l'Agenda local 21, que al nostre municipi es perd el 36%, d'aigua potable en la seua distribució a les cases. Ja sabíem d'esta pèrdua històrica d'aigua (bé públic i escàs). Però ara es torna a confirmar de nou i no coneixem encara què pensa fer l'Ajuntament.
Són dades que reclamen sense pal·liatius mesures urgents.
Tan urgents com la que va prendre el govern actual en suspendre les llicències d'obres.
Som un poble ric que tenim un dèficit pressupostari, pressupost trist, però no ens dol l'aigua. la balafiem.
Si a més sumem que l'aigua la dessalem, la depurem, per a tirar-la a la mar, fins que ens la reclame el camp de golf que és el concessionari, ( ningú pensa en la comunitat de regants, una altra entelèquia).
Per a fer açò, per a què necessitem polítics i autoritats, si són capaços de balafiar tant.
Per tant, ho mires per on ho mires, som un poble ric, però trist (borbó), com els pressupostos.

 

6-03-06

 

 

Banc popular amb molta sang

 

El cordó umbilical i la doble moral


     El cordó umbilical de la infanta Leonor ens ha entendrit el cor. No vol la família reial embolicar-se amb el poble i cedir el cordó umbilical reial a un dels bancs públics existents a l’Estat espanyol, perquè això seria rebaixar-se. A la Leti, encara que no té la sang blava en origen, se li està fent amb molta rapidesa. És un autèntic prodigi que els nostres prínceps facen el que fan i que la santa mare església no llance el crit al cel per la intencionalitat reial –i real- de manipular les cèl·lules mare d’origen diví. Però Déu sembla que no és d’aquest món, perquè no diu res. Així com el pepé, que no diu res si no ho diu l’Acebes o l’Aznar, o el mateix Rajoy que ja s’ha transformat en vampir i ens xupla la sang a tots.
És la virtut de la doble moral, que no és pecat per a la dreta franquista. Aquí les noves generacions peperes acusen Eduardo II de catalanista i no saben –o no volen saber- que el seu president Wali quan governava amb l’ajuda del Bloc, que de tot hem vist en la vinya del senyor, es lluïa amb uns mítings pancatalanistes que tombava de tos. Wali és l’artista de la doble moral. I això no ho diem per dir-ho, tenim les cintes que ho demostren.
  I parlant de doble moral, i seguint el cordó umbilical, les policies locals per a què estan?

 

27-02-06

 

   

L'escudet dels collons/ovaris

 

    Estem com estàvem. Enguany tampoc han aprofitat, en la commemoració dels 300 anys de l'entrada del general Basset a Dénia, per proclamar la república. En l'època de Basset (1705), ja vam perdre l'oportunitat d'avançar-nos a la revolució francesa, i instaurar el sistema republicà.
    A l'efemèrides celebrada a Dénia, hi van anar només els maulets, no n'hi havia cap dels botiflers. Alguns de Xàbia fins i tot han protestat que l'alcalde de la lleial i lleialíssima vila haguera participat de la festa, com si se n'hagués passat a l'altre bando. Com si el temps no passara per a ells i encara actualment el nostre poble fóra botifler.
    Mira per on, ara la ciutat s'ha recuperat per als maulets, pancatalanistes i amb banyes de dimoni. Esperem que no siga, tal com passà fa tres segles, i a les pròximes eleccions tornem a perdre tots la batalla d'Almansa. Suposem que els del pepé de Xàbia no pensaran que anàvem a proposar (tot i que sí que ens ha passat pel cap) que lleven la doble ele (de llleial i lleialíssima) del nostre escut. És una cosa que no ens lleva gens la son.
    Ens lleva la son altres temes més importants, tals com la sanitat, el creixement insostenible, l'educació... , la gent que no estima Xàbia i només la volen per a vendre-la per a parcel·les.
    Salut i república!!!

20-02-06

 

Xàbia, en festes

 


    Som un poble fester i alegre i per això els diners per a festes no ens dolen gens. Tot el contrari, l’any passat la dotació pressupostària inicial en la partida de festes sumava 600.000 € i al final l’Ajuntament es va gastar el doble. Encara ara deu 336.470 € en factures que estan per pagar. Molt bé. Però ens podrien dir per favor, si no és cap molèstia, en què s’han gastat més de dos-cents milions de pessetes?. No sabem encara en quins conceptes se’n van passar tant –si en menjar o en beure-, qui és el responsable i si tindran factures que demostren en què han balafiat tant. Estem segurs, però, que si els diners hagueren sigut del regidor no se n’hauria passat tant.
  Podem pensar també que l’Ajuntament l’any passat va estar de festa tot l’any. Siga com siga, aquí mai no passa res. Això de l’Auntament sembla Xauxa. Els regidors i els tècnics poden fer el que els dóna la gana, i ningú no pren mesures contra els responsables i els fa pagar els abusos o errors.
  Els contribuents tenim dret a conèixer en què es gasten els diners els polítics, que a la fi haurien de treballar per nosaltres, els ciutadans pagans, encara que siguem uns beatos. El nou govern haurà de fer transparents els comptes de tots, si realment ha canviat de manera de governar.
  Llançarem les campanes al vol, quan vinga el Papa a València que és quan les arreglaran (mentrestant podem estar sense campanes) si hi ha transparència.
  Visca la festa!!!

 

13-02-06

 

 

La caricatura nazional


Cada volta ens assemblem més a una caricatura de la llibertat d’expressió. Ens hem quedat parats en vore l’enrenou que s’ha muntat perquè un periodista ha publicat una vinyeta de Mahoma ofensiva –diuen- per a la sensibilitat de l’islam. Han mort persones i tot per un dibuix, i això sembla que no remou les seues consciències.
Ja sabem que l’islam conté bones dosis de fanatisme religiós –cultivat per quatre manipuladors que els interessa-, cosa condemnable sense pal·liatius. I segurament no és comparable amb el fanatisme que pul·lula també en Occident. Però Bush és també un fonamentalista religiós que provoca moltes morts de persones. I a l’Estat espanyol hi ha una sèrie de temes tabú que quan els toques, sempre n’ixen quatre, de manipuladors, que miren de fomentar el fanatisme entre la població, i l’anticatalanisme d’una manera que s’identifica amb la xenofòbia. I d’aquests fanàtics que tenim tan a prop, que responen a un ideari dogmàtic i imperialista, ningú no en parla.
La dreta espanyola, els seus dirigents per descomptat –els Rajoy, Acebes i companyia- serien fonamentalistes i manipuladors del fanatisme si visqueren a l’islam, perquè aquí també el fomenten interessadament i de manera perillosa. Sort tenim de viure en una democràcia vigilada i encara podem fer alguna caricatura. No obstant això, que els déus ens pillen confessats!!!

6-02-06

 

 

Parlem del govern


Parlem-ne. Comença a ser hora de valorar les accions i omissions del nou govern municipal.
Tenim govern i oposició:
Els dos ingredients necessaris perquè hi haja democràcia. El que no tenim és una temàtica nova, que mire de passar full i abordar una lliçó nova, perquè si tardem molt a prosperar adequadament ens trobarem en el final de la legislatura (queden quinze mesos), I ja se sap que, quan s’acosten eleccions, cada cabra tira cap al seu corral i això es fa de mal governar. Així és que espavilem-nos, que fem tard.
Ens sorprén que després de tres mesos de tema únic, el catastrazo, continuem amb el mateix tema com si d’un culebró es tractara. Aquí sembla que no hi ha possibilitats d’avançar com les persones. Què pensa fer el govern? Viure a expenses de antimoragues o engrescar la població cap a una forma diferent de fer funcionar l’Ajuntament?
Nosaltres estem precisament per esta segona opció. No podem estar tota la vida donant les culpes a un altre, perquè de xicotet li va furtar el panet a un altre en l’escola. Necessitem començar una nova història de Xàbia que siga més engrescadora. I en eixes estem. Pel canvi, no pel recanvi.
Cal ser atrevits. Endavant, que vosaltres podeu!

30-01-06

 

   Habemus oposició


Ja tenim l’Ajuntament al complet, ja cobren.
Ja tenim oposició al nou govern municipal.Juanito ha tornat, fent unes declaracions, dient que tot el que ha fet bé Eduardo II, era gràcies a ell.
Tot allò negatiu, és culpa del pesoe (abans de l’estatut, PSPV), perquè ell havia avançat la faena (de aliño com diu el Cossio), que havia eixit als muscles, amb dos orelles i el rabo. Que si havia estat dos mesos sense dir res, és perquè estava descansant.
Ara torna amb forces renovades, i que ara s’enterarien del que és fer oposició, que s’ha d’anar amb la veritat per davant. Commovedor.
Tenim l’oposició que sempre havíem desitjat, que ara vol que governen quan sempre havien manat. Esperem per a molt de temps tindre l’oposició que tenim ara. Per molts anys!

23-01-06

 

 

Qui espera desespera


Estem contents i esperant. Cada volta més esperant que contents, perquè encara ara no sabem moltes coses de les que vol fer el nou govern municipal. Si bé de moment ens ha oferit un parell de bones alcaldades que celebrem, eixa és l’hora en què no tenim ni idea de les intencions del govern sobre els nous pressupostos que s’han d’aprovar si volem avançar i superar el bloqueig financer de l’anterior executiu. No sabem què passarà amb l’agenda 21 local, ni sabem res sobre l’adjudicació de l’empresa que ha d’arreplegar el fem, ni tan sols qui són els responsables polítics o tècnics de les darreres pifiades que s’han comés des de l’Ajuntament. La darrere, ara resulta que és la impugnació del procés de licitació de l’empresa que haurà d’elaborar el projecte de reforma del PGOU. Sembla que encara no saben que estem en la Unió europea.
Estem esperant que s’acabe la gràcia dels cent dies que se li dona a qualsevol govern, però esperem que eixa gràcia no ens pille desgraciats.
Juanito, te echamos de menos!!!

16-01-06

 

Desembre 2005

 

 

La grossa de Nadal toca a Xàbia


     Enguany també ens ha tocat la loteria. Si l’any passat el Nazareno va repartir la sort entre la població, en aquesta edició la loteria ha tocat als ciutadans de Xàbia i, si tot va bé, a les futures generacions que podran tindre el goig de disfrutar encara de part del paisatge del terme, alguns paratges emblemàtics que podrien quedar com a espais verds i d’esplai. És el cas de Rafals, el Saladar o santa Llúcia, indrets que podien haver acabat coberts de formigó i sembla que encara estem a temps de protegir. Açò que diem no és cap innocentada, afortunadament. El senyor alcalde, emulant el president Rodríguez Zapatero que va retirar les tropes espanyoles de l’Iraq sense avisar, va prendre la decisió en el darrer Ple de presentar una moció unilateralment, i sense avisar també, encaminada a frenar la construcció per fer possible un creixement sostenible.
   La Corporació va votar a favor majoritàriament, però el pepé i alguns Ciudadanos i Grupo, que encara no saben -o no els interessa- el que vol el poble, es van abstindre.


No nos defraude senyor (el teclat no té la ñ) Zapatero, perdó volíem dir senyor Monfort.

 

27-12-05

 

 

 

 

Editorial 2005