AirJábia

    El Nadal és una festa entranyable que fa miracles familiars. Genera la suficient dosi d’hipocresia, i fa possible una aparent fraternitat. No sembla que siga temps de discrepàncies.
    Aquí la Corporació s’ha fet la foto de família i ha ajornat les punyalades per a més avant, de cara a les eleccions municipals. L’oposició no s’ha atrevit a votar que no a la sol·licitud de prórroga de la suspensió de llicències, per poder aprovar el nou pla general d’urbanisme. És un parèntesi per poder-se menjar el torró tranquils i després poder pressionar amb temps per traure la millor part del pastís urbanístic. I si hi ha sort i el pepé guanya, es menjarà tot el pastís.
    La veritat és que el govern municipal ha sigut incapaç d’arribar a temps abans que caducara la suspensió de llicències, que el mateix govern va promoure per frenar la construcció. Però no sabem encara quin és exactament el seu pensament, si creixement zero i quines alternatives hi ha, o creixement moderat i continuar construint com ara. Estem com sempre, ajornant els problemes, és a dir continuem sense agarrar el bou per les banyes. Al final es voran obligats a pactar tots entre tots, per poder aprovar el pla general i repartir-se entre tots el pastís, sense projecte.
    AirMadrid també ha fet una suspensió, però no de llicències, sinó de moment de vols i després segurament de pagaments. S’ha consumat de fet un frau legal, sense cap garantia per als usuaris que havien fet una reserva de vol (molt costosa per a les seues butxaques) i s’han quedat amb el cul en l’aire.

    Que no ens passe a Xàbia com als d’AirMadrid.

    Sonrie, imbecil. Que es Navidad!!!

18-12-06

 

 

Viu Allende!

    No ha mort encara l’últim dictador, però n’ha mort un que ens toca molt de prop. Ha mort Pinochet, el general xilé que enderrocà el govern d’Allende, democràticament elegit, que instaurà el terror d’Estat i una dictadura letal per a les aspiracions de llibertat del poble xilé. Una de les víctimes de Pinochet va ser el nostre paisà Antoni Llidó.
    Ha mort un assassí, als 91 anys i al llit. Com l’altre dictador, el general Franco, de vellesa i al llit, després d’executar amb judicis sumaríssims, il·legals, mil·lers i mil·lers de persones innocents.
    No es recorda prou, però, que Pinochet va pujar al poder amb la força de les armes gràcies a l’ajuda i la benedicció dels serveis secrets dels Estats Units, amb la intervenció estelar de Kissinger, premi nobel de la pau.
    Tant Pinochet com Franco han mort sense conèixer el pes de la justícia sobre ells. En Pinochet, la Gran Bretanya l’extradità a Xile i allí la justícia s’ha demorat en el temps fins que el dictador ha mort a sa casa. En Franco, no solament va morir a sa casa, sinó amb tots els honors de cap d’estat. I encara ara el psoe té escrúpols per aprovar una llei que anul·le els judicis sumaríssims franquistes i li costa déuiajuda recuperar la memòria històrica de les víctimes del terror d’Estat que imposà el dictador.
    Els dos dictadors han mort sense demanar perdó i sovint oblidem que les dictadures són entramats mafiosos i fanàtics que perduren després de mort el gos.

PD. Dedicat a Bonaventura Durruti.

12-12-06

 

Para ir a alahuin?

 

Per fi ha parit la burra

    Sembla que hi ha pacte entre esquerraunida, el bloc i els verds. Després de tant de temps parlant-ne i després de tantes pressions com hi ha hagut per part de les entitats cíviques més actives del país, al final s’ha produït, però la veritat és que sense la il·lusió que hagués pogut despertar si no hagueren tardat tant per un diputat més o menys. No obstant això, toquem fusta. No siga cas que la burra avorte. Ara hauran de carregar les piles i intentar sumar més opcions i voluntats, i convéncer que els preocupa realment transformar les conductes polítiques dèspotes i feixistes de la colla pepera. I no solament arribar al poder.
    El pepé de moment ja s’ha posat a tremolar, perquè aquest pacte sí que pot implicar la pèrdua del poder dels Camps & company, empresa que es dedica a impulsar pai’s i a arropar alcaldes, com els de Vila-real i altres poblacions governades per ells, acusats de prevaricació i altres delictes. El Camps ja ha tret foc per la boca, dient que aquest pacte és contra els interessos de la comunitat en la qual mana ell. És un país estrany, el nostre, quan simplement s’ha fet un pacte polític perquè els ciutadans el voten si volen. De moment, tot és molt democràtic. I necessari.
    Potser al pepé el que li dol és que en els compromisos de l’acord, s’ha pactat no ajuntar-se en cap municipi amb ells. I això sí que els pot fer més mal encara i per això tremolen. Esperem que el bloc no tremole també i complisca l’acord.
    La cançoneta del pepé és coneguda, es torna a estigmatitzar el dimoni, com a Catalunya amb el tripartit.
    Llarga vida a la burra.

04-12-06

 

 

viviendas dignas con parabólica

Pedres al tercer món

    S’acosten eleccions, no hi ha cap dubte. Una bona prova d’això, és que als polítics locals els ha entrat la síndrome de la foto pública. Si la setmana passada posaven una primera pedra, aquest cap de setmana assistien tots en un bany de multituds per fer fill predilecte al tennista xabienc, David Ferrer. En aquest acte també va ser com a Fuenteovejuna, tots a una.
    El dilluns, dia 27 se novembre, el govern municipal –sense oposició present- inaugurava una exposició itinerant, de quinze panells il·lustrats i amb un text explicatiu, sobre el tercer món. En concret, imatges del sud. Una exposició interessant des del punt de vista didàctic, tant per als escolars com per als majors, però que tampoc n’hi ha per a tirar coets. De fet contrasta molt la modèstia de l’exposició amb l’ostentació que demostren en els actes inaugurals. Algunes visites escolars s’havien de suspendre perquè s’inaugurava a les dotze del matí i havien d’estar presents les autoritats locals. I perquè puga arribar el missatge a la població en general, l’exposició estarà visitable una setmaneta, no siga cas que els ciutadans prenguen massa consciència de les desigualtats socials. L’important és que s’havien de fer la foto. És una de les coses que més els preocupa ara, i adés.
    Mentrestant, la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid declara en el llibre de promoció personal que li han fet que, pobrissona, no arriba a final de mes, perquè té moltes despeses i es gasta mensualment els 8.000 euros que cobra. D’escàndol. Contrasta també amb la meitat de la població que és mileurista, és a dir que només cobra mil euros al mes i ha de pagar un lloguer, i menjar i vestir modestament, no com la senyora presidenta, que té moltes despeses, pobrissona, tot i la partida de protocol i representació amb què compta.
    Vist com van les coses, no ens estranyarà que l’Ajuntament comence a posar primeres pedres en els carrers alçats, i a fer-se la foto, perquè si han d’esperar les obres acabades, no se la faran. També deuen estar pensant de fer-se-la inaugurant las viviendas dignas que està subvencionant Xàbia –a través de l’Ajuntament- amb el 0,7% que dedica al tercer món. No sabem a quantes mensualitats de l’Esperanza equival eixe percentatge, però sí que podem assegurar-li que a Cabo Verde hi ha molta gent que –no com ella- sí que no arriba al cap del mes.

28-11-06

 

 

 

Habemus pedra

    La foto va ser commovedora. Tots a una, com a Fuenteovejuna. Govern municipal i oposició sencera van ser presents a la posada de la primera pedra del trinquet municipal. Fora de les autoritats, no hi havia multitud, ni es veia entusiasme en la població. Quan s’acosten eleccions, és costum de posar primeres pedres. Després, quan acaben l’obra, també van els polítics de torn a inaugurar-la i tots estiren el coll per eixir a la foto.
    Esta volta, però, la foto és històrica, perquè ja és història quan hi va haver les primeres accions reivindicant el trinquet municipal. Han tardat més de vint anys per a posar la primera pedra. Durant aquest temps, segons declaracions de l’autoritat, han treballat tots de valent –govern i oposició- per arribar al punt en què ens trobem ara. Eixe és el ritme de treball de l’Ajuntament.
    Que no passe ara com amb l’antiga piscina municipal, que mai no es va inaugurar, perquè les primeres plogudes de la tardor van esquerdar la gunitada inicial, que ja estava feta, i mai vam saber qui era el responsable, si l’empresa o l’Ajuntament, i allí es va quedar abandonada.
    En el mateix lloc, o propet, és on van a construir el trinquet. Esperem que això no siga un mal auguri i que li passe ara al trinquet el mateix que li passà a l’antiga piscina, que mai no s’ha fet. Ara diuen que van a fer-la, però encara no han posat la primera pedra.
    Sort que tenim els polítics que s’uneixen el dia de la inauguració, per eixir tots a la foto.
    Commovedor.
    Suposem que com estaven tant contents, hauran aprofitat l’ocasió per parlar de la contracta del fem, del clavegueram i de les obres públiques, però sembla que en aquests camps no hi ha foto.

20-11-06

Tenim comissió?

    Fent collita, ens adonem que ha vingut la tardor i els polítics han tornat de vacances. La primera decisió és crear la comissió de seguiment del Pla General d’ordenació urbana del nostre municipi -els noms com de costum són més llargs que els continguts. Però, eixa comissió quina finalitat té? Quins han de ser els seus components?.És eixa la preocupació del govern municipal?.
    En dijousmercat pensem que hauria de ser analitzar el present per poder dissenyar la Xàbia del futur. A banda de discutir si construïm més o menys, i on construïm o no, caldrà vore les altres problemàtiques actuals, com poden ser aplicar el cicle integral de l’aigua. En una ciutat del segle XXI tenim de reciclar el màxim d’aigua, i no com ara que només reciclem el 30% de l’aigua que dessalem diàriament. Hauríem de fer la xarxa pública de clavegueram que abraçara tot el terme, infrastructures bàsiques que encara no tenim, així com la xarxa d’autobusos urbans, el polígon industrial i els llocs de treball per als aturats de la construcció.
    Per això, és una necessitat constituir-la abans que s’acabe l’any, perquè si no podria caducar la suspensió de llicències urbanístiques i la possibilitat de fer res.

13-11-06

 

 

El tripartit de Xàbia no es mulla

 

No tots som del Madrid

    Torna el tripartit a Catalunya, amb la lliçó apresa –diuen. Anuncien que en esta legislatura no muntaran numerets com els que realitzaren en l’anterior, ni hi haurà els cessaments constants de consellers d’un partit determinat i dimonitzat per les esferes polítiques de Madrid. Ara van a fer polítiques socials i treballar amb coordinació i lideratge. Són majoria i poden fer-ho.
    Un exercici de democràcia saludable que contrasta enormement amb el que està passant al nostre país, en què el pepé es considera amb el dret d’evitar la pluralitat i d’eliminar la discrepància de pensament i d’idees. Pensament únic i partit únic i equip de futbol únic, amb pelotazo urbanístico.
    Al Parlament català tenen veu sis organitzacions polítiques, mentre que aquí en tenim solament tres i amb perill de quedar-se’n dos només. És una bona mostra de la diferència.
    A Xàbia també tenim tripartit, la coalició centristes i bloc (com convervèngia i unió), els socialistes i el gix, però podrien ser uns altres tres, triats circumstancialment per obtenir el poder. El color roig i verd aquí el tenim descolorit i vell, pràcticament claudicat. L’únic verd que hi ha són els camps de golf i els colors pastels de les construccions. Ara, ho preferim, a un pepé d’acebes o moragues, per descomptat.
    Encara que a voltes ens amagaríem davall del piano, de la política que fa el nostre tripartit, tan diferent al dels catalans on convergència i unió són oposició, i els socialistes no són del Madrid.

6-11-06

 

 

 

El ball de les cadires

    Pareix que ho hagen heretat, no volen alçar el cul de la cadira ni matant-los. Ve a compte esta afirmació per la nova organització política que s’ha creat. Nueva Jávea s’anomena. No és cap empresa en busca de pai’s, sinó la plataforma electoral (en forma de partit) que servirà per mantindre a la poltrona Amanda Dean, Ana Vasbinder i Toni Cabban. No sabem què deu tindre l’Ajuntament que hi ha un grapat de polítics que sembla que tenen un càrrec vitalici. Repeteixen legislatura amb qui siga, amb el primer tren que passa.
    En la nova formació tenim a Vasbinder (que ve del pepé), de presidenta; Amanda (també procedent del pepé) de secretària i Cabban de llanero solitario (que ve del gix. En eixe mateix partit, tenim la figura d’Enrique Bas, dotze anys d’alcalde amb el pesoe, després regidor amb Ciudadanos i ara amb el gix. Males llengües diuen que en les pròximes eleccions tornarà a casa, és a dir a l’Ajuntament, de la mà del pesoe. En tot cas, ell farà números i tornarà d’una manera o altra. Amb Ciudadanos va compartir grup amb Juan Moragues, qui venia del pepé i havia esta en la primera legislatura de la democràcia amb la ucedé.
    Quan la ucedé es va convertir amb el cedeesse, va fer aparició l’actual alcalde, Eduardo Monfort (que abans havia estat encapçalant el pepé, fins que va arribar Moragues, que li va furtar la poltrona). Ara està en el Bloc, bé diuen que en coalició amb el nom de centristes. És més que probable que es tornarà a presentar en les pròximes eleccions i porta vint anys a l’Ajuntament. Aspira a estar quatre anys més. I el seu col·lega, Vicent Chorro, porta setze anys, sempre fidel al Bloc, i aspirarà a quatre anys més, per no ser menys que Monfort.
    Amb tot, l’estrella, que no invitada, és el fènix Juan Moragues, que sempre ressuscita de les cendres amb força renovada i amb la seguretat que tornarà a treballar pel poble, pel seu poble, però amb més convicció i motivació. Com tots, però amb llàgrimes als ulls. En porta, a l’Ajuntament, vint-i-quatre anys. Més que ningú, per això és el que sempre guanya.

30-10-06

 

Nova espècie de bolets que creix al litoral

 

Damunt de cornuts, pagar el beure

    La notícia estrella dels darrers dies és l’especulació urbanística, sinònim moltes voltes de corrupció política. En el culebró marbellí amb prou dificultats si trobaren un regidor just, net de culpa.
    On estaven els que teòricament han de vetlar perquè es complisquen les normatives urbanístiques, els havien concedit a tots alhora alguna excedència que els impedia denunciar les il·legalitats que diàriament es cometien en forma de xalets en sòl protegit?
    Ara resulta que descobreixen 1500 xalets il·legals a Catral, 2000 a la Vila Joiosa, a Cienpozuelos, a Marbella... Deu ser la nova modalitat de bolets, que encara que no ploga continuen apareixent, sense que ningú no els veja, ni la Justícia tan sols els veu. Sembla que tots mullaven mentre miraven de buscar la fórmula per a legalitzar-los, o s’havien quedat cegos sense fumar marihuana índia.
    Es necessita tindre barra perquè ara els polítics s’estripen les vestidures i vulguen posar remei a un costum reconegut per tots, i que es practicava i es practica als seus nassos. I això sense comptar les construccions que es legalitzen normalment com a hàbit habitual, o els que hi ha previstos per legalitzar. O és que a Xàbia, per posar un exemple, no hi ha construccions il·legals? Quantes n’hi ha? No les ha comptades ningú? Quants inspectors d’obres treballen en el terme de Xàbia, un, potser dos?
    No hi ha cego més bo, que el que no vol vore. Estem parlant d’il·legalitats urbanístiques que encara no s’han denunciat. Mentrestant, els que anem de legals fem el gilipollas, perquè ens inflen a impostos mentre els altres espavilats no paguen IBI, ni llicències d’obres, ni fem, ni llum, ni res.Damunt de cornuts, pagar el beure.
    S’ha tombat mai al terme municipal algun xalet, o construcció? Mai dels mai s’ha tombat res. I mentre no es tombe res, la pràctica d’allargar la mà es mantindrà.
    Contra la construcció il·legal, demolició!!!

23-10-06

 

Esto no es Madrid?

    La notícia insistent que circula pel carrer gira al voltant de les obres públiques que han alçat el poble en alt i impedeixen el trànsit rodat en gran part dels carrers i els accessos al poble.
    Sabem que fa dos mesos que van començar, en ple període estiuenc, en homenatge segurament al turista fidel que malgrat la situació tan degradada que vivim, continua venint amb resignació. Però no sabem encara quan acabaran, ni què pensen fer exactament. No sabem tampoc si van a aprofitar ara que han alçat els carrers per soterrar, o per preparar-ho de manera que es puguen soterrar més endavant totes les coses que han d’anar pel subsòl.
    La sort que tenim és que no plou, que al mateix temps també és una desgràcia. Però si vénen les pluges com solen vindre tots els anys, ens trobarem de la nit al dia amb autèntiques piscines de gleva –com si fóra un balneari- al Buit, d’enfront i al portal del Clot. I que les coses no vagen a pitjor.
    La gent es queixa, perquè les obres provoquen una gran incomoditat, però també perquè no té prou informació sobre el que s’està fent en realitat. Segurament alguns regidors tampoc ho saben. Ni déu probablement ho deu saber. Són d’eixos misteris dolorosos, dels quals estem eternament acostumats.
    Si continuem així, i els partits que componen l’equip de govern no reaccionen gens, o només reaccionen per a barallar-se entre ells, és segur que es podran estalviar la pròxima campanya electoral, perquè se la trobaran feta.

16-10-06

Ventoleres de recambio

    Dos d’octubre, dia de l’àngel Custodi. Per primera volta, dijousmercat no ha sigut convidat a la festa de la policia municipal.
    En el darrer ple de la Corporació, Juan Moragues va declarar que el 50% de culpa (o de responsabilitat?) per la qual llancem el volum d’aigua de 29.000 piscines anuals (quatre milions de litres al dia) és del pepé i del pesoe. En canvi, el bloc no té cap culpa.
   Tercera ventolera. El pesoe no va anar a l’última comissió de govern perquè estava ofés amb el senyor alcalde que, segons ells, havia pres massa protagonisme en relació al fet que Xàbia serà probablement seu permanent del Foro internacional de la Vecindad, tot i que Eduardo -l’alcalde- i el ministre Moratinos estaven d’acord de fer-ho tal com ho han fet.
    Ha començat ja la campanya electoral, i els carrers cul per amunt i la casa per netejar?

02-10-06

Ni moros, ni catalans

    Comença del curs escolar. Primera lliçó d’història.
    In illo tempore, quan Hispània vivia en un paradís ple de católicos, apostólicos i romanos, de missa diària, quan els esquirols anaven de punta a punta de la península sense baixar dels arbres, de sobte, allà pel 711 de la nostra era, aparegueren les hordes de Tariq i ens van envair i ens van sotmetre a les seues heretgies mahometanes –filosofia, cultura, higiene, astronomia, matemàtiques, etc...-durant huit-cents anys.
    Però, vet ací que en el bressol ultramontà, en l’aldea irreductible de Covadonga, es forjà la cruzada, anomenada també la reconquista d’Espanya, per tal de salvar la madre patria de l’infidel invasor i deixar el territori en una unidad de destino en lo universal (Franco! Franco! Franco!).
    Unificada i pacificada Espanya, ens vingué la democràcia (...libertad, libertad, sin ira libertad...) i amb la llibertat, és clar, els partits polítics i els seus barones, capitostes i... el capitán Trueno, és a dir, don José María Aznar que, destronat del seu regne terrenal per culpa de la conjuració judeomasónica (ETA i el PSOE), es dedica a sermonejar -urbi et orbe- les idees nacionalcatòliques, idèntiques a les de l’actual papa de Roma.
    Seguint el guió, aquest ferm defensor dels cruzados medievales, demana amb l’autoritat moral que li dóna l’amistat amb Bush i l’imperi econòmic mundial, que els moros s’agenollen i ens demanen perdó, com ho haurien de fer eixos rojos, catalanistes i separatistes que s’atreveixen a trencar la unidad de la madre patria.
    Dijousmercat, com sempre, està per la llibertat d’expressió, que no és cagar i fer cagar el que un pensa.

25-09-06

Benvinguts a la república independent de ta casa...

Els primers cristians ja feien un setanta-dos d'alçada

    Els primers xabiencs sembla que ja van quedar més erts que un fus, espaterrats i mirant el cel per vore si plovia.
    Les darreres especulacions que es fan sobre les restes de mortals ja morts, que descansen en pau, en les immediacions de l’Ajuntament, confirmen la probabilitat que estes persones ja foren les primeres víctimes de l’efecte IBI, això sí després de fer una multitudinària manifestació.
    Unes altres teories giren al voltant de la possibilitat que es tracte dels primers comerciants de Xàbia que, davant d’una gran destrossa natural, es quedaren sense botiga i més nets que una patena.
    N’hi ha una, de teoria, ben curiosa, que diu que segurament en alguna de les tombes hi ha soterrats els primers escolans de la parròquia que, de ben jovenets ja ingressaren de regidors en el molt il·lustre Ajuntament i que el destí els va sorprendre a uns eixint d’un Ple, i a d’altres entrant. Entre tots s’ho barallaven per no molestar-se entre ells.
    Per ser la primera editorial del curs escolar, no anem a ferir més, però les eleccions s’acosten i les alternatives sembla que són les mateixes.
    Benvinguts a la república independent de ta casa, sense explotació infantil.

 

 

 

    Ja tenim nou eslògan turístic, segons diuen les llengües del poble que ja participen en la política local a través de l’Agenda 21. Sembla que les regidories de Turisme, Urbanisme i Obres Públiques s’han coordinat i han elaborat un projecte conjunt que mire de fer eficaç la gestió municipal.
“Jávea, vallas donde vayas”, eixe és el lema que anirà a les fires i que omplirà les tanques municipals indicadores de les obres que s’estan executant per millorar la qualitat de vida de les persones.
  No sabem a quina empresa li han concedit el conveni perquè faça la campanya turística, però de moment sembla que s’han trobat amb molta faena feta. El “vallas donde vayas” ha estat triat sense dubtar gens, atés que la realitat s’ha imposat als estudis tècnics i expressa molt bé l’estat de les coses.
  Felicitem l’empresa que ha tingut eixa idea tan genial, per la seua visió de futur i estem doblement lleials i agraïts per l’eslògan, que seguint els mateixos paràmetres, ha regalat a dijousmercat.

 

19-06-06

 

Bous, vaques i gallines amb sabates

    Que vénen les festes! Ho hem notat perquè dijous passat no hi va haver mercat, i açò francament ens dol barbaritats. No podem estar sense dijousmercat. I de moment no sabem tampoc fins a quan estarem sense el mercat del dijous.
    Quan vénen les festes, el poble es paralitza (el poble, no el terme municipal que continua construint) i comença l’estiu. Vénen els bous, les vaques i les gallines amb sabates. I les falleres, els quintos i els festers ixen al carrer i no paren de beure, de tot menys aigua de la dessaladora. I el veïnat es cabreja. L’Ajuntament també fa festa i després mitja festa permanent durant tot l’estiu, perquè entra a mig gas i quan no té vacances un funcionari, en té l’altre i no saps mai si toparàs amb el que necessites.

   És a dir que som un poble fester. Després vénen les festes del port i la precampanya electoral. És a dir que la legislatura s’acaba i aquí encara no sabem quina és la percepció que té la població sobre el famós canvi, o recanvi. És una llàstima, però ens fa l’efecte que la ciutadania no ha percebut cap millora, perquè llevat de la suspensió de llicències que no sabem com acabaran, aquí només hem fet que alçar els carrers. I això sí que ho ha notat la gent.
   No volem fer mals averanys, però a eixe pas el fènix Moragues despertarà del son dels justos i no sabem què pot passar. Creiem que no estaria malament que el govern municipal començara a fer política de carrer, intentant solucionar els problemes quotidians que té la ciutadania. Tot siga per poder arribar a temps.
  I, mentrimentres, apareixen notícies com estes...

12-06-06

 

 

 

Opá, vi ase un corrá (o má de lo mismo)

    Ha nascut un nou partit polític, d’eixos que ixen com bolets al nostre poble. És un d’eixos partits independents que no volen fer política. Què volen fer, negocis? Hauran de dir-nos què volen fer, si no volen fer política. De moment han fitxat a Mariano Navarro Rubio, nom il·lustre de l’època franquista i beneficiari de la Punta de l’Arenal. En la seua època fer política estava prohibit. És a dir que només podia fer-se la política d’ells.

   Amb tots els respectes, el nou partit -Nueva Jávea/Nova Xàbia- no és tan nou. Hi ha en la nova organització política el mateix càsting d’una pel·lícula que ja hem vist: Ana Vasbinder, Tony Cabban i Amanda Dean. Estes persones fins ara només les coneixem per haver fet i desfet en la política d'aquest poble, cosa prou corrent al nostre corral municipal.

   Com sempre, ens perdem amb noves sigles. De moment, només han servit per fer la seua política de decantar el govern cap al millor postor. El programa que reparteixen en un fullet no diu res que no diga qualssevol dels altres partits que tenim en el panorama local. Si és que hi ha panorama. Per tant, no ens aporta res nou.

  Continuem igual. Plataformes d’acció política per al profit de determinades persones que volen viure de la política. Ja sabem que això també pot passar en els partits tradicionals, però no deixa de ser frustrant que aquí l’únic que es meneja és qui vol col·locar-se, mentre que la política municipal que es fa sempre és quasi la mateixa: dir que faran exactament el que no fan, quan ho haurien d’haver fet ja, perquè són actors vells de la série.
   El nou partit podria començar per reivindicar les restes arqueològiques de la Punta de l’Arenal, que actualment estan a Puerto Real.

És un suggeriment.

05-06-06

 

 

Les obres del metro

 

La culpa la té l’obrer

   L’estiu ja és a punt i entrar al poble s’ha convertit en un problema sense solució a la vista. El carrer sant Joaquim ja fa quinze dies que està tancat i encara no sabem quan s’obrirà. Van dir que amb dos setmanes n’hi havia prou per acabar les obres.
Ara la culpa la té l’obrer. Diu el regidor de grandes obras, grandes proyectos, que són els treballadors que van massa poc a poc. La culpa sempre és dels altres, perquè la responsabilitat política sembla que no existeix.
  Però, és que no hi ha un plec de condicions que estableix els terminis? Qui és responsable d’aquest desficaci que ens ve al damunt? Ja s’ha tractat a la comissió de govern? Podrien publicar el plec de condicions a vore si està en condicions. Si és correcte, és a dir que preveu evitar en la mesura del possible el col·lapse, que el facen complir o que l’empresa que fa les obres es faça responsable. I si, en canvi, el plec de condicions no preveu esta eventualitat, que prenguen les mesures ara que encara estan a temps. I que aprofiten per fer campanya electoral.
 

  O no pensen dir res?
  Paciència, senyor. Alabado sea el santisimo sacramento del altar...!!!

29-05-06

 

 

El pepé, estrechando lazos

 

Amors que maten

   Els grans partits escalfen motors. Es nota que tenim eleccions a la vista, l’any que ve tornarem a votar i ja es posen nerviosos els polítics professionals –que vol dir que viuen i molt bé de la política. A Xàbia hem estat desgraciats pel pepé, perquè ens ha triat com a seu universal del Foro Jávea de Vecindad, que se celebrarà anualment.    El senyor Camps, Francisco de nom, ha estat aquest cap de setmana a Xàbia per presentar la iniciativa i ha afirmat que la intenció és solucionar problemes derivats de la immigració per a estrechar lazos, segurament en el coll dels pobres immigrants que volen creuar l’estret encara que siga arriscant la vida. Este senyor té un morro que se’l xafa i es pensa que nosaltres ens xuplem el dit.
   La intenció de moment és oferir cinc beques per a jóvens del Magreb que aspiren a ser líders en els seus països, és a dir que ja saben vostés a quines mans aniran a parar estes beques, als fills dels senyorets magrebins que puguen vindre a passar unes vacances al Parador de Xàbia per participar en el Foro de Vecindad, que no és precisament cap reunió de veïns.
   El senyor Camps no ha vingut a solucionar res, i ell ho sap, ha vingut a fer-se la foto perquè s’acosten les eleccions i necessita fer-se-la, encara que siga sense el pepé Cholbi, ni el senyor Moragues que, per cert, ningú dels dos no estava, cosa rara, perquè normalment no desaprofiten cap oportunitat.
   A l’altra banda dels collons del Montgó, hi havia també fent campanya l’altre polític professional de l’altre gran partit espanyol, el psoe, este va vindre per no dir res i mesurar alhora la seua capacitat de convocatòria entre els seus, que per cert no els vam veure despertant entusiasme. Però havia de vindre i ha vingut.
   Igualment que han vingut, se n’han anat tots. Per favor, no cal que ens estimen tant. Hi ha amors que maten.

22-05-06

 

   

  

QUINA ÉS L’ALTERNATIVA?

  Eixa és la pregunta que continua fent-se l’equip de govern. Davant de la falta d’infrastructures culturals, la regidoria de Cultura es lamenta i diu que no sap encara quin auditori farà, ni com el pagarà, ni diu tampoc què pensa fer amb la casa de Tena que, al pas que va, es farà vella una volta remodelada i sense cap utilitat. Parla també de la rehabilitació del Central Cinema, d’acord, però ja fa deu anys que la compraren i encara no saben què faran. Bé anem, però no hi havia una alternativa?
  En un altre estat de les coses, sembla que el famós catastrazo, que va precipitar la moció de censura, es troba en un punt mort, sense comentaris per part dels polítics, ni massa esperances de res. Vaja, de moment continua sent un bluf electoralista, de penosa tramitació, farcit d’errors i d’execució tercermundista.
  El que sí que ha començat de valent és l’alçament dels carrers, per embellir-los i fer una ciutat moderna. La gràcia està a descobrir quins trams són els que han tancat -cada dia una sorpresa nova- i quan de temps continuaran potes amunt. De moment la gent comença a sulfurar-se, no volem pensar què passarà quan arribe l’estiu. Tancarem el poble o llogarem helicòpters? Podrien tractar-ho en la comissió de govern.
  A vore si entre tots encara fem bo a Moragues!!!

15-05-06

 

la comodidad valenciana

    L’Estatut de Catalunya no deixa de ser notícia i fins i tot sembla que pot provocar el trencament del tripartit. El nostre, l’estatut valencià, ha passat de puntelletes i ningú no s’ha despentinat, ni s’ha estripat les vestidures (a nivell estatal i amb una certa transcendència). Som un territori còmode, la comodidad valenciana.
   De tota manera, el català està prenent un tint enrarit, de pensament únic que no ens acaba d’agradar. Ara pareix que no es pot votar en contra de l’Estatut i governar al mateix temps. Amb esta lògica, tot el tripartit se n’hauria d’anar a casa, perquè el projecte estatutari aprovat pel Parlament català el 30 de setembre passat no és, ni de bon tros, el que aprovaran ara. Més del 60% del text ha estat esmenat o retirat. És a dir que un poc més ens quedem altra volta amb l’actual. Ni el senyor Zapatero hauria d’haver permés que ERC votara la seua investidura, perquè el partit republicà està en contra d’una monarquia parlamentària i hereditària. Ni s’hauria d’haver recolzat amb el partit republicà per a tants temes.
   O és que ara les bases d’un partit ja no poden decidir lliurement sobre les actuacions a prendre per part del mateix partit? Des de quan en una democràcia una persona, o un partit, no poden defensar amb el seu vot les seues conviccions?
   Què passa? Que els altres partits no tenen en compte les seues bases?
   Si els valencians hagueren tingut el dret de votar el seu estatut, com els catalans, què votaríem?
   dijousmercat vota NO, a un i a l’altre

8-05-06

 

     No n’hi ha dos, sense tres

   Als setanta-cinc anys de la segona república, és un bon moment per plantejar-se si ens convé més un sistema on tothom és igual davant la llei, perquè, ací, de moment la família reial, la Leti inclosa, no són com qualsevol ciutadà de carrer. Tenen una série d’obligacions i, en realitat, no governen, però disposen de tants privilegis, prebendes i el dret hereditari, que es pot ben dir que són molt diferents a tots els altres humans d’aquest Estat. Són tema tabú, com l’exèrcit i l’església, intocables.
   Començant pel fet que no viuen en un pis de cinquanta metres quadrats i que fan moltes vacances i viuen com un rei a costa de tots, amb casa reservada, a Baqueira-Beret, a Mallorca o on faça falta, perquè per això són els reis. I acabant pel fet que què tindrà el fill del Juan Carlos que no tinga qualsevol altre fill de son pare, per aplegar a ser rei, sense presentar-se a unes eleccions lliures en què puguem dir si el volem o no el volem, que és la condició bàsica d’un sistema democràtic.
  Ara damunt es casen amb qui volen, bon començament per demanar-los que mantinguen l’exemple i que siguen com tots, Que els privilegis se’ls guanyen a pols. Mentrestant, per dignitat, hauríem d’exigir-los que facen un referèndum per vore què opina el personal.
  Nosaltres, per si hi havia algun dubte, votem per la República.
  La tercera, per a quan?

10-04-06

 

La punta de l’iceberg

    Marbella és la part visible d’un món subterrani que gira al voltant de les finances públiques i de la corrupció. L’erari públic és molt sofrit i sembla que qualsevol pot allargar la mà i embutxacar-se el que vulga.
    Xàbia, segons el senyor alcalde, es troba en quiebra técnica, és a dir que no hi ha ni un duro de liquidesa. L’exregidor pepero, senyor Leyda, diu que hi ha 17 milions d’euros que se subhasten periòdicament de dotacions pressupostàries previstes per a determinades obres d’exercicis anteriors, que encara ara no s’han fet, tals com el trinquet.
    En dijousmercat sempre hem demanat transparència en la cosa pública, que no ha de tindre res a amagar. No estaria malament que el govern municipal informara a la població de quina era la destinació d’aquests diners i per què no s’han fet les obres a què anaven destinats. En tot cas, això era responsabilitat dels governs anteriors.
    Ja és hora que el ciutadà no estiga només per a pagar (i plorar), sinó que puga saber també què fan a l’Ajuntament dels diners públics, que són de tots. És un dret que tenim els contribuents i una obligació del govern de torn. Però sembla com si tots els governs tingueren un interés d’amagar un remanent secret, del qual els únics que es beneficien són les entitats bancàries.
    Exigim transparència, que l’Ajuntament faça públic, també, de tot el que no fa i dels diners que no es poden tocar, però que tampoc produeixen rendiment social.

03-04-06