|
el
que els ciutadans de Xàbia pensen però no diuen..
|
| |
| |
ELS
LECTORS
Agraïm
la col·laboració dels lectors.
PRONÒSTIC MULTICOLOR D’UN QUIMÈRIC SALVADOR
(PREVISIÓ ASTROLÒGICA REBORDONIDA PER A L’ANY
2008)
Els rectors del Plamolins
novament m’han suggerit
que dispose per escrit,
entre versos viperins,
els auguris peregrins
que els astròlegs han predit,
i que afecten els destins
del proper any dos mil huit.
Heus-me ací, doncs, decidit
a completar el meu deure,
i deixar-los entreveure
el futur esbalaït
que els bruixots han advertit
i han tingut a mal preveure.
Aclarim que el verb "preveure"
no disposa res a veure
amb l’acció de presagiar,
i, mal que coste de creure,
preveure vol dir bestreure
tot allò que pot passar.
Una cosa és augurar
el futur que ha de venir;
altra cosa és advertir
allò que es pot evitar;
una cosa és avisar,
una altra cosa és predir...
I, segons he sentit dir
pel sideral estel·lar,
val la pena prevenir
abans que haver de curar.
El recel em fa pensar
que els planetes remugons
sempre hagen d’anunciar
les mateixes prediccions:
abusos en construccions,
batalles de campanar,
escoles de barracons,
novel·letes de plorar,
augments de contribucions,
cadiretes de cagar,
i altres moltes disfuncions
que marquen les frustracions
dels moviments mundanals
causades per les accions
dels impúdics integrals,
per diversos batallons
d’analfabets funcionals,
o per alguns figurons
que pul·lulen pels cantons
revestits de concejals.
Però altres cartes astrals
dels empiris planetaris
preveuen grans festivals
sense orgies immorals
ni pronòstics incendiaris,
dotant així els anuaris
de prenuncis desiguals,
i fornint els formularis
d’al·licients i comentaris
per als gustos més plurals.
Els auguris anuals
dels planetes oficials
al servei dels mandataris
prediuen glòries florals,
paradisos terrenals,
i altres fets extraordinaris
que es publiquen, puntuals,
en els llocs més especials
dels seus propis calendaris.
Així doncs, els noticiaris
de les teles i els diaris, (1)
controlats pels dirigents
i els il·lustres partidaris
dels polítics influents,
proclamen esveniments
plens de gràcies pobletanes,
de paelles valencianes,
de victòries transcendents,
de grandiosos monuments,
de visites vaticanes,
noves cups americanes,
terres mítiques ufanes,
suspensions de pagaments (perdó) (2)
tots feliços i contents!!;
patriotismes, floritures,
distincions i confitures
(als que siguen conseqüents
i respecten les censures (3)
i als que amb signes obedients
no desborden les mesures)...
...i entre moltes més ventures
que han donat com a segures
les estrelles conselleres
destaquen grans conjuntures
de grandioses aventures
amb els cotxes de carreres,
on les veus més campaneres
cobriran les cobertures
més enllà de les fronteres,
com si foren criatures
que bamben entre bravures
quan ixen per peteneres.
En qüestions faranduleres
preveuen les previsions
increments en les cagueres
de pompes i distincions.
Sonores celebracions
més pròpies de temps passats
ompliran d’ostentacions
les tribunes dels balcons
i llotges de convidats;
i entre vols i processons,
cançons i solemnitats,
formaran en esquadrons
jerarques i autoritats,
mudats com a margallons
amb els cossos estirats,
amb ciris com a braons,
amb sabates de tacons,
i amb vestits encartonats. (4)
Els planetes espantats
adverteixen amb raons,
que unes noves eleccions
auguren grans altercats.
Déu que ens pille confessats
i ens guarde dels alarits
dels polítics enfebrits
i els bramons mal educats,
i ens lliure dels presumits,
dels mediocres enfurits
i dels cavalls desbocats,
que entenen les llibertats
com un joc de grans profits,
de venjances i despits
i de burres voladores...
de comports desvergonyits,
de pillatges consentits,
i bregues ensordidores.
Les predites predictores
que han predit les prediccions
prediuen altres accions
dolentes i emprenyadores:
Les noves dessaladores
causaran complicacions;
febrils febres constructores
crearan fortes tensions;
les tribus inquisidores
tocaran prou els collons;
i amb obres instigadores,
pegats i reparacions,
s’ompliran tots els racons,
carreteres, poblacions,
i carrers de les ciutats,
de clots i de cavallons,
de tanques i de forats,
provocant alteracions
als veïns desesperats. (5)
Jo no entenc si els predicats
dels planetes alterats
han predit colps de picor
dels futurs més immediats,
o han previst els postulats
del prenunci precursor:
jo no sóc el creador
dels auguris esmentats...
Sóc un trist predicador
notari d’actualitats,
que pregona els altercats
de l’eteri anunciador...
Sóc tan sols un trobador (6)
fabulista i somiador,
que entre versos recrimina
la dolenta coentor
del futur aterridor
que l’atzar ens vaticina...
... i que plora el seu dolor
entre els ecos del rumor
dels pobles de la Marina. (7)
Salvador Bolufer
(1).- Jo no he anomenat per a res Canal 9; això ho han
degut pensar vostés.
(2)- Aquest vers irrespectuós s’ha colat ací
indegudament. L’autor demana perdó.
(3)- Altra vegada, perdó. En democràcia no existeix
la censura. Silenciar els descarats no té res a fotre amb
el fet de censurar-los... o sí?
(4)- Ací s’inclouen alcaldes botinflats, presidents
desvanits, concejals alliberats i càrrecs de confiança.
(5).-Ens passem la vida suportant molèsties insofribles
per tal de viure millor. Quan estarà tot acabat i començarem
a gaudir les tals millores?
(6)- Servidor de vostés.
(7)- De res.
|
¿Com
pot ser posible que la gent oblidem tan ràpidament, el
moment de la denostada per Moragues “Traición”,
si fem una mica de memoria, el affer de CANSALADES OMBRIA, la
seua mala venda coincideix amb moviments dins del PP Vasbinder-Moragues-Dean,
amb CpJ Salvador Ferrer-Ortola family- i el soci aleshores GIX
que si més no recordem eren ENRIQUE BAS and the CABBAN,Antoni.
Sols van ser venudes per quasi 600 milions de pessetes menys respecte
al preu de mercat 34.000 metres quadrats.
¿Qui coneix l’empressa: Ceyba Park ara que torna
“pirates del carib”? ¿ tonibas@ceybapark.com?
¿utilitzem sols el segon nom al carib i aquí el
primer nom al primer mon?
¿Per qué eixa actitud seguidista del nebot i fill
de B..sssssssssssssss?
¿Quina es “la verdadera intención”?
de tan empacado regidor?
Millor amb la boca tancadeta de les afotos, perque sols obri la
boca per lladrar; i de lladrar a lladrejar, hi ha molt poca distància.
|
|
Siento
mucha tristeza y a la vez indignación comprobar como una
vez más ustedes los valencianistas, intentan que dicho
dialecto se imponga en Jávea a toda costa, ya sea tachando
el nombre de Jávea en las señales de entrada del
pueblo o bien ensuciando paredes y muros publicos con pintadas
absurdas que no dejan más que entrever un radicalismo xenofobo
hacia todas aquellas personas que no hablen dicho dialecto con
frases como "Valencià Clar que si", "Castellá
llengua del dimoni".
Acciones que ustedes estaran orgullosos de publicar en tan nefasta
publicación como es la suya.
Una revista donde lo único que resalta es una crítica
hacia el alcalde y su equipo de gobierno. Ahora me explico porque
su publicacion tuvo sus dias contados en el mercado, ya que a
nadie le interesa ese modo de hacer periodismo....Dijous Mercat...solo
con el nombre lo dice todo hay que ser muy gilipollas para tragarse
semejante mierda escrita por una cuadrilla de extremistas valencianistas
que ya no sabe lo que hacer para que el valenciano se imponga
en Jávea y no Xábia.
Y ahora disculpenme, he de ir a vomitar.
Firmado:
Jáveaforever.
|

|