dijousmercat no és nou en el panorama informatiu de Xàbia, ni ve d'un silenci, antic i molt llarg, com diu el cantautor Raimon. dijousmercat ha estat sempre i vol continuar sent un mitjà que informa i opina (i mira de matar el cuquet) en un espai del món en què s'ha construït molt i ha acollit molta població en pocs anys, una població diversa i poc articulada. El terme municipal de Xàbia ha passat de ser un paraiso escondido a ser un bonito lugar de residencia turística, amb una sèrie d'interrogants de cara al futur. I tot això ha sigut així, a banda d'altres factors, per l'especulació, les comissions, els estalls i la febra d'or del diner fàcil, o ràpid, que tot plegat ho ha propiciat. I la majoria de la població aparenta estar ben contenta, llevat d'alguns rars insatisfets de mena. D'entre estos pocs, dijousmercat n'ha estat un entre tants, crític amb el creixement desmesurat i amb la política municipal que s'ha resistit a planificar res des de l'aprovació obligada del PGOU, crític amb la política de participació ciutadana que s'ha dut a terme des de l'Ajuntament i crític i obert amb altres temes que es couen i es mengen entre nosaltres.

      El dijousmercat que teniu davant dels ulls té els seus orígens en el paper imprés que es podia tocar. El seu passat és relativament recent -el primer número eixia el desembre del 98 del segle passat, com un llençol en forma de magazín que abrigava. I si resseguim els batecs anteriors  arribem a l'any 91 en què va aparèixer una publicació anomenada PAPERS de Xàbia, allí ja participaven molts dels col.laboradors que es mantenen al peu del canó, mai més ben dit, amb la fixació de fer de mosca tocacollons sense demanar permís a ningú, per això toca els collons.

      Revisant el primer número d'aquella remota publicació, trobem i volem fer memòria d'uns quants principis que aquella editorial inicíatica assumia com a propis i que nosaltres continuem mantenint, "és preciso reivindicar un papel más activo en el capítulo de la participación ciudadana dentro del modelo de una sociedad democrática. esta es la única garantia de defensa del ciudadano frente a los excessos de una cohorte política en ocasiones excesivamente desligada de la realidad de la calle, del vivir cada dia.(...). La libertad de expresión, tanto en lo que concierne a las ideas como a las formas en que éstas se manifiestan, está garantizada."

 

Ja no tenim fronteres. Aquesta revista ha perdut la matèria i s'ha infiltrat dins del món virtual. Arribem a qualsevol raconet de l'univers i ja ens pot llegir un ciutadà de Tucupita, Honolulu, Lubango o Kumamoto. És clar que, com diu l'avi d'Spiderman, «un gran poder suposa una gran responsabilitat». Així que també sabem que dijousmercat.net el poden igualment llegir al cuartel general de la CIA (quina por!) o els serveis secrets del nostre alcalde (fa més por encara).

     El món, colaboradors i amics de dijousmercat.net, està al nostre abast. Després de dir això tant fort m'esborrifat com un gat i m'he sentit, per un moment, com Cèsar preparat a dir el «vini, vidi, vinci». Abans de clavar la pota, millor si rectifiquem i diem que no, que el món no està al nostre abast, sinò nosaltres a l'abast del món. És clar. I allò que volem en aquestes ratlles és explicar què és dijousmercat.net.

     Fins ara només eren dijous mercat, una revista en paper de Gutemberg que s'editava a Xàbia. Per a què tothom sàpiga a on està i què és Xàbia (aquesta darrera pregunta és de matrícula d'honor), hem de dir que es tracta d'un poble-ciutat, que viu del turisme-formigó, té platja i muntanya, riu sec i dessaladora ultramoderna, un ajuntament –l'edifici–, que envejós de la voràgine urbanística, ara està en obres, una església gòtica i amb goteres (la del poble) i altra d'avantguarda i molt massisa (la del port), una platja d'Arena (l'Arenal) i altra de grava (la platja de la Grava)…

     No fan falta moltes més pistes per què vos adoneu que aquest es un poble-ciutat de dualitats i contradiccions. La dualitat és a vegades esquizofrènia. A Xàbia se l'ha buscat, de fet, un altre nom, una mena de pseudònim turístic o un malnom «pijo». És «Jávea», però ben pronunciat, amb la parla típica del xiquet bé de capital, sona «JJJJà-bea».

     Dijous mercat, fins ara, ha volgut sacsejar les dualitats xabieras, riure's i fer crítica de les contradiccions, oferir a la gent una visió sarcàstica i divertida d'aquest poble-ciutat. L'actualitat, les notícies, ens han donat munició més que de sobra. Per sort –o desgràcia– tenim una classe política i uns personatges públics d'allò més graciós.

     Però ara l'actualitat (la rabiosa i la mansa) ja ha caducat, està passada de moda. Dijous mercat és com Faust i ha fet un pacte amb el diable per a què no se li torne a posar groc i arrugat el paper. I el diable ens ha dit que internet és l'invent més diabòlic de l'història. I per això ha nascut dijousmercat.net. Volem la inmortalitat i ser una revista virtual sense froteres ni nus en la llengua. El nostre experiment virtual ens asoma a l'univers infinit de la Xarxa, però nosaltres –per això de les dualitats-contradiccions– continuarem escorcollant les interioritats i misteris d'aquest poble-ciutat que és Xàbia.