La mala imatge

    A la sagristia ens apleguen, ara i adés, els remucs de capelleta d’alguns personatges públics, experts en batalletes de corralet i en gracietes de pica i vola. Van queixant-se com a verges doloroses de la mala imatge que té aquest poble per culpa de l’”affaire” del fem. Com si, de sobte, la impoluta aparença de “paraiso escondido”, idíl.lic i tranquil que tan els ha costat de conservar –diuen-, exemple urbi et orbe de respecte pel paisatge i l’urbanisme amesurat, de gestió neta i transparent i prototip de la participació, la convivència i la qualitat de vida, quedara emborronada per la impertinent denúncia d’una presumpta corrupció.
    Tan a gust han viscut, blanquejant els sepulcres de la seua hipocresia, girant la vista davant probables prevaricacions, informacions privilegiades, nepotismes administratius, etc. etc. que han enriquit a quatre explotadors i violadors d’un poble i d’un entorn privilegiats, que acomodats sempre en els racons decisoris de la política local, aquests ploramorts de la mediocritat, l’ ambigüitat i la buidor, han buscat sempre la conveniència de la rutina administrativa, la política esmortida i la vida lànguida i plaentera, sense gestionar i sense governar, quan ho han pogut fer, amb les idees que cada quatre anys trauen del seu bagul dels records.
   I ara remuguen pels cantons de que uns incauts i atrevits, farts de tanta impunitat política, i potser que penal, denuncien uns fets que ens perjudiquen a tots. Quina imatge és més roïn per a Xàbia?; la selvàtica situació urbanística?; la callada covard?; la política de sous milionaris en primera plana?; la informació privilegiada, les comissions i l’espectacular enriquiment d’alguns?, o destapar d’una punyetera vegada el femer de les impunitats per tal de netejar la política local i encetar un període de transparència i complicitat ciutadana en la gestió municipal? Que els procediments han resultat de tebeo, per personalistes, inapropiats o indiscrets?; que els esguits han molestat la passiva innocència d’alguns?, tothom pot opinar com li rote, però els fets estan aquí i els denunciants han complit amb la seua obligació, agrade o no als possibles implicats i als que, sorpresos, opten pel distanciament i no pel recolzament d’una acció, que podrà ser criticada en la forma, però valenta i honesta en el fons. Des de la sagristia recolzem l’actitud valenta i decidida de qui ha decidit trencar la baralla i denunciar uns fets que a nosaltres ens semblen a poc: nosaltres voldríem que eixiren més draps bruts –que haver-ne n’hi ha-, per tal que aquest poble trenque amb un passat ronyós, que és el que veritablement ens dóna eixa imatge negativa, i encete un present i un futur conscient, participatiu i il.lusionant. I si ha de muntar ací una oficina la fiscalia, que la munte! ; si ha de quedar-se ací un temps la inspecció d’Hisenda, que es quede! Sols així recuperarem la imatge robada i perduda que tant preocupa a eixa rància beateria del gemec baixet i feridor i a la que tan poc han aportat des de fa tants anys.

Trilles

 

 

25 DE DESEMBRE, FEM, FEM, FEM...

    Menut cap d’any hem passat!! Ni en els millors temps de l’afaire Moragues-tio Canana!! Xàbia ja està al nivell que li correspon: junt Oriola, Alacant, Torrevella, Burriana, Riba-roja, etc. etc. Ja eixim en la primera plana de la premsa nacional i ja es mou la maquinària judicial en aquest paradís de l’especulació, la informació privilegiada i la construcció desaforada a costa d’un entorn que un dia fou privilegiat i ara és una selva de ciment i un desastre urbanístic que ha enriquit a quatre espavilats, de tots coneguts. I vorem si la voluntariosa decisió de suspendre llicències i fer un nou PGOU resulta una acció positiva. Vorem, perque la crisi política oberta per la denuncia de la possible corrupció del fem –que millor serà no remenar ara per ara- pot clavillar una gestió positiva, esborrar una bona imatge electoral i dividir les estratègies convertint-les en enfrontaments que, a bon segur serán aprofitats –la història electoral ens ho confirma- no sols per la desinflada oposició política, sinó per l’atenta voracitat constructora i especuladora, que serà, si no aclarim coses, la més beneficiada. Molts ciutadans –aneu, aneu a l’Agenda local 21- ja han pres partit i es manifesten pel creiximent sostenible, per la conservació de l’entorn i per estratègies de futur –movilitat , integració, seguretat, qualitat, etc.- mai contemplades pels polítics. I sembla que els actuals governants haurán d’anar pel mateix camí si la participació ciutadana continua ferma i decidida. Però una cosa és governar i l’altra manar. Les dues coses són incompatibles. I des de la sagristia estem veient gestos cínics i actituts egoistes que no són pròpies d’un govern de trellat. I per a capgirar la rutina política, trencar amb el passat vergonyós i albirar el futur que tots mereixem cal l’enteniment de les forces de progrés: están condemnades a coincidir en un govern de futur. Si no és així, tornarém al passat i perdrem tots. Perdrà el Bloc: molts votants no obliden la seua història pactista; perdrà el PSOE: massa verts per a manar en solitàri; perdrà el PP, per desacreditat, i perdrán els partits minoritàris, perque ja no serán la clau, a causa de la igualtat de vots entre els tres primers. Qui intente governar en minoria tindrà al bascoll la permanent amenaça de la moció de censura. Qui pacte contra natura manarà, com ja sabem. Total, manquen cinc mesos. Mare de Déu, que em quede com estava!!

Trilles

 

 

 

BONYS I FORATS

    Entrar a la vila, passejar pels carrers, anar a comprar….. és impossible: tot el poble està cul per amunt i, a més a més, hipotecat. I a la Sagristia ens apleguen planys i descontents de molts que ja estan fartant-se de tants bonys i forats. I no tant per l’obra –innocents!!- sinó pel guirigall lent i descoordinat del que no s’albira un final convincent i exitós. És a dir, que la mosca encara la tenim darrere l’orella; que encara patim –i “lo que te rondaré, morena”- l’herència de Moragues&boys: tindrem pàrquings, però pagant; tindrem un nucli urbà preciós (¿), però sense futur. Sols mirant les obres descontrolades i el tipus d’instal·lacions podem fer-nos idea dels resultats: “dos palustrades, un gerrot de calç i paret nova”. I sembla, pel que estem veient, que la cosa va per ahí. I si preguntes et diran que “això ja estava tot projectat, licitat i adjudicat, i ens ho hem de tragar”. I a tragar, clar. Perquè això de previndre i de pensar en el futur no entra en el sou. Què passarà, per exemple, amb el gas que ja el tenim a les portes? I amb la fibra òptica? I amb els nous cablejats per a noves construccións? I amb l’evacuació d’aigües superficials? I amb les velles canalitzacions i claveguerams? I amb tot eixe cordam negre hidrotelefònic que més que penjar sembla sostenir el centre històric? Doncs, passarà el de sempre: que el poble estarà sempre fet un santllàtzer. Perquè en això d’empolar un carrer o obrir un nou vial i a l’endemà fer-li forats per a passar fils i canonades som uns mestres. Unes altres calces són els pàrquings: pagar i plorar. Ja van dient les males llengües que la millor manera d’aparcar serà fer-se polític o funcionàri. Que roïn és la gent! Si no fóra per l’esforç-24-hores dels polítics i l’abnegada dedicació-full-time –vacances incloses- d’alguns mai valorats funcionaris, què seria de nosaltres? No voldran vostés que vinguen a peu a l’oficina o que, damunt de treballar pel poble, hagen de pagar-se el pàrquing! O és que tenir millor despatx que el Camps o el Zapatero i oficines més modernes i còmodes que les de Foster no és una bona inversió? I la imatge internacional, què? Que no som rics per a invertir milions en cases del cable, convenis eclesiàstics, publicacions inexistents, beemeuves, soparots, viatges to Suomi, baralles i paranys o festorres santjoaneres,…? Que acaben prompte en Marbella, Andraix, Pego, Vila-reial, Oriola, Benidorm, La Vila, Castelló, etc. etc., que ací també n’hi ha un toll per a rascar!!

trilles

 

 

  PGOUEXPRES

    Des de la sagristia hem vist pujar a la flamant casa consistorial els prohoms que decidiran el nou PGOU-exprés que haurà de regir les nostres vides durant uns quants anys més. I diem regir les nostres vides, perquè diuen que l’urbanisme és el principal motor econòmic de Xàbia. I com la geografia i l’activitat humana conformen l’hàbitat, nosaltres estem urbanitzats i això de l’agricultura, la vida rural, els pardalets cantant, la tranquil·litat i el paraiso escondido és cosa del passat: som a hores d’ara el resultat exclusiu de l’activitat privada - construcció desaforada, especulació, parasitisme polític…..- gràcies a alguns dels nostres governants, que han deixat fer i han fet el que els convenia per tal de fer-se milionaris: el negoci municipal els ha eixit redó; i, pel contrari, l’actuació pública i els resultats socials fins ara han sigut nuls: infraestructures inadequades o saturades, equipament públic inexistent, inversions caríssimes, inaprofitables, diners públics gastats de manera escandalosa, immoral i profitosa, i activitat social pobra i rutinària. Així ens veuen des de fora: un retrat poc atractiu. I ara, un nou PGOU. Per a qui? En teoria hauria de ser el col·lectiu ciutadà qui decidira quin tipus d’urbanisme vol i com ha de desenvolupar-se, després de les reflexions necessàries. Igual que, a nivell privat, li plantegem a l’arquitecte el tipus de casa que volem per a viure, a nivell públic hem de demanar als redactors del PGOU quin tipus de poble volem per a conviure. Però sembla que en el nostre cas no ho tenim prou clar. Sabem el que volem? Tenim clar quin futur volem per als nostres fills? És un PGOU la solució única i global als problemes d’un poble? Tenim damunt la taula totes les dades per a decidir, a partir d’allò que som i tenim, quin tipus d’hàbitat necessitem? Ho saben els redactors del PGOU?; ho saben els polítics? Maredeueta, que em quede com estava!!

trilles

 

 

 

VISITA PAPAL, MILLONARIO DESPLIEGUE EN VALENCIA EL PAPA ESTARA COMO EN EL CIELO. 2.500 METROS de altar, temperatura controlada en el escenario de 18 grados, cruz-faro de 35 metros, millón y medio de visitantes, 5.000 policías... Valencia, que no está reparando en gastos, quiere convertir la visita papal en un gran escaparate para «vender» fuera la ciudad.
  No pasará ni gota de calor el Papa en Valencia. Y eso que su visita será los días 8 y 9 de julio. Pero para cuidar a Benedicto XVI, los organizadores tienen previsto montar un microclima especial que mantendrá la temperatura a 18 grados centígrados en los 2.500 metros cuadrados del altar donde oficiará las principales ceremonias y que costará más de 600.000 euros.
  Por ser quien es, el vicario de Cristo, y porque su visita, un evento mundial en la era de la globalización, será una ocasión perfecta para proyectar la ciudad del Turia a todo el planeta.
  El evento está siendo organizado oficialmente por las tres administraciones (Generalitat, Diputación y Ayuntamiento) y el arzobispado. La Iglesia lo mima y los políticos le conceden tanta importancia como a la Copa América de vela del 2007 y lo preparan con esmero. Sin dejar nada al azar.
La estructura que servirá de altar se construirá encima del puente de Monteolivete (junto al Palau de les Arts) y consta de una plataforma de 2.500 metros cuadrados. Tendrá un lugar reservado para la Familia Real, otro para el presidente del Gobierno y demás autoridades políticas y otro para cardenales y obispos. Unos 3.000 co-celebrantes en total.
  El altar donde oficiará el Papa estará elevado a casi tres metros y, al lado, dispondrá de una cruz luminosa de 35 metros de altura que servirá de «faro de los peregrinos».
  Desde el altar, cada vez que las cámaras enfoquen al Papa tendrán como telón de fondo casi dos millones de personas y el incomparable marco de la ciudad moderna que ha crecido en el viejo cauce del Túria. O lo que es lo mismo, una excelente tarjeta de presentación de Valencia al mundo.
  Además de encuentro religioso, el V Encuentro Mundial de Familias «va a ser una proyección de Valencia en el mundo entero. Cuando se enfoque al Papa se verán de fondo todos los nuevos edificios de Calatrava», dice monseñor Esteban Escudero, obispo auxiliar de Valencia y alma mater de la organización por parte eclesiástica. «Va a ser un gran acontecimiento social y eclesial».
  Canal 9 será la encargada de proveer las imágenes a todo el mundo. Se calcula que más de 250 millones de personas verán en directo la misa del Papa. Ya están acreditados más de 8.000 periodistas y el Museo Príncipe Felipe acogerá 200 cabinas de radio y platós de televisión, desde los que se divisará la ceremonia.
Más de 5.000 policías vigilarán por la seguridad del Papa. Protección Civil, médicos, enfermeras, técnicos en comunicaciones y voluntarios son algunos de los miembros que participarán en «el dispositivo sanitario más importante realizado hasta ahora en España», como dice el conseller de Sanidad, Vicente Rambla.
Con 1.000 personas, 200 vehículos y un hospital de campaña, además de los cinco centros hospitalarios de la ciudad. Aunque uno, el Hospital Casa de la Salud estará reservado para, si hiciese falta, atender al Pontífice y a su séquito.
  Todo este despliegue podría costar entre 20 y 30 millones de euros (5.000 millones de las antiguas pesetas).
  La Iglesia pone millón y medio de fieles, 60 cardenales, 400 obispos y
4.000 curas, para acompañar al Papa Ratzinger en uno de sus escasos viajes al extranjero. Desde que accedió al Papado, Benedicto XVI sólo ha efectuado una visita al extranjero. Fue a su país natal, Alemania, entre el 18 y el 21 de agosto del año pasado, para asistir en Colonia a la clausura de la XX Jornada Mundial de la Juventud. Entre el 25 y el 28 de mayo visitará Polonia. Nada más hasta que en julio llegue a Valencia.
  Se sugiere a cada peregrino que haga un donativo personal de 35 euros por adulto y 15 por joven. El medio millón de jóvenes esperados dejarían, pues, 7,5 millones de euros y el millón aproximado de adultos, otros 35 millones de euros. En total, 42,5 millones.
A cambio, cada participante recibirá la mochila del peregrino, con el material para seguir los actos, una camiseta, un gorro y un abanico.
También se aceptarán donativos que, según los organizadores, «dan derecho a una deducción en la cuota del IRPF».
  Casi todo lo demás, lo ponen el Gobierno autonómico y los empresarios valencianos. Por ejemplo, todos los adornos florales los regala la Asociación de Floristas españoles. Y todas las moquetas una empresa de Alicante. «Otras muchas empresas quieren colaborar con bienes o especies», explica monseñor Escudero.
  Y Roma deja hacer, consciente de que esta visita servirá para comprobar la popularidad de un Papa al que su antecesor dejó muy alto el listón de los afectos. En Colonia, Benedicto XVI jugaba en casa, y en su visita a Polonia lo hará en el campo de Juan Pablo II. ¿Será la ciudad del Túria la que convierta a Ratzinger en un Papa mediático?
  El arzobispado valenciano, que tiene desde hace décadas una excelente sintonía con el PP, el partido que gobierna en la Generalitat y en el Ayuntamiento, trabaja con políticos y empresarios para que el viaje sea un éxito en todos los sentidos.
  El arzobispo, Agustín García Gascó, es un madrileño recriado en Valencia. Ex secretario de la Conferencia Episcopal, mantiene una profunda amistad con Eduardo Zaplana y una estrecha relación con todos los políticos populares.
Aún así, no todos los católicos están de acuerdo. «Es un despilfarro que escandaliza». Con frases como ésta, un amplio colectivo de sacerdotes y laicos valencianos denuncia «la opulencia, la ostentación y la manipulación política» de la visita papal.
  Y señalan directamente al arzobispo valenciano, Agustín García Gasco, al que acusan de estar instrumentalizando una visita que, en principio, debía ser de «carácter estrictamente pastoral».
«El arzobispado de Valencia está potenciando una visita que alejará al Papa del pueblo, utilizando unas instalaciones gigantescas y carísimas», aseguran estas voces críticas.
  Y ponen ejemplos concretos. Además, del «microclima del altar para liberar al Papa y a los obispos co-celebrantes de los calores de julio», denuncian la construcción de un apartamento de 180 metros cuadrados para Benedicto XVI en el palacio episcopal, así como «la edificación de 3.000 apartamentos para los obispos invitados en el viejo seminario de Moncada».
  Pero todo sea por la mayor gloria de Dios... y de Valencia.

 

del corresponsal de LA SAGRISTIA en València

 

 

 

EL MOSSEN I ELS DISCAPACITATS.

A Xàbia en pocs llocs es pot cumplir el precepte evangélic: els discapacitats no són ni primers ni últims, simplement no poden accedir als llocs “eclesiàstics”: qui vullga anar a missa ho té agre: escaletes i més escaletes des de fa un muntó d’anys sense que ningún responsable eclesiàstic haja tingut la sensib ilitat d’habilitar una rampeta per als discapacitats. I si no van a missa tanpoc poden enriquir-se culturalment: si prou difícil és accedir sense ajud per la minirampeta –mal feta i peraltada- de la Casa de Cultura, impossible és accedir a la Casa de Primicies, a hores d’ara annexe cultural municipal en virtut del contracte signat entre el mossén i l’anterior corporació municipal. Primicies no sols no té cap acessibilitat per als discapacitats, sinó que els ciutadans normals han de fer-se un bon berenar abans d’accedir al saló d’actes, situat a l’altura d’un tercer pis al qual es puja per una empinada i única escala decimonònica. Desconeixem si el mossen disposa de llicència d’obres i dels permisos pertinents en quant a evacuació ràpida, eixides d’emergència, accessos, sanitàris, etc. adequats a les necessitats de discapacitats, que tot espai d’us públic deu coontemplar segons llei. El que tenim clar és que no apareixen per cap lloc i que ara l’M. I. és responsable també de qualsevol incident que es produisca en Primicies. S’han parat a pensar com evacuarán rapidament, en cas de sinistre, duescentes persones una sala d’actes, accessible per una escala com la descrita? Pels balcons? Algú ha pensat en eixes personetes de 70 i 80 anys agafant-se a la barana per a pujar al tercer pis? Algú ha pensat en que un sol discapacitat vullga pujar a un concert o una xerrada? La manca de sensibilitat social no eximeix al mossén de les obligacions i resposabilitats públiques que tot ciutadà ha de cumplir quan obri un local d’us públic. I l’adminsitració no pot fer la vista grossa davant d’aquestes questions per molta institució religiosa que siga el promotor, i més encara a Xàbia, on els seus representants eclesiàstics no sols s’han apropiat de institucions particulars de manera obscura, flagrant i inmoral, sinó que les han venudes enriquint-se amb diners blancs i negres, aprofitant-se, a més a més, d’amiguets i familiars per a obtenir profitosos contractes, exencions administratives o l’us gratuit de serveis municipals que tots els xabincs paguem religiosament. Falta ens fa un ajuntament constitucional!!!!!

Trilles

 

 

 

LA GROSSA.

Fa uns anys ens queixavem de que Xàbia no eixia als papers –a la premsa, clar- però això ja no passa: ara cal llegir el diari perque tots els dies tenim notícies fresquetes i de tots els colorets. És la única manera de saber el que passa en aquesta torre de Babel. Entre que l’ajuntament –que costará d’arreglar més que l’escorial- està més lluny de la sagristía i, a més a més, desperdigat i que els novençans –els polítics- no fan webs ni BIMs per tal comunicar-se amb els ciutadans, no ens enterem de res. I tot són ulls i orelles per estar al dia del bollitori local, que no tot és polític. Per exemple: mossén Vicent. A aquest retor que ha fet bo l’anterior i que estém patint ja fa massa temps li agrada molt la professió més pròspera del poble: la de constructor –també ven, també, però això ja ho comentarem en altre moment-. Constructor, no sols en solars dels demés –en això té bons mestres-, també amb els diners dels demés. I amb aquests actius ha reconstruit la casa de Primicies. És a dir, ha reconstruit una casa d’una fundació –de quí és ara la casa Primícies?- amb diners públics i privats. Això sí, mitat i mitat, per a que no diguen. Dels públics uns quaranta milionets i dels privats un altre tant, dels quals la millor tallada ha sigut de les monges agustines (premi per a qui endivine la quantitat!). A mossén li ha tocat la grossa sense jugar-se res, però encara en vol més: vol que li toque l’altra grossa, la campana grossa, clar, aquella que va fer el vicari (a) calderer, que acabà amb tot el metall del poble. Però la grossa té el recolçes clavillats i no pot voltejar. I mossén Vicent vol que revolte quan vinga el papa Benito XVI. I a quí ha anat a queixar-se?: no a l’arquebisbe, ni al bisbe, ni al vicàri episcopal, ni als seus feligresos. No, no: a l’alcalde del poble, per tal de tráure-li encara més dinerets públics. Péro, pero......, de sobte ens ha vingut l’angel de la Guarda d’aquest poble, el Conseguidor, els que està sempre on ha d’estar en el moment just, i plaff!, qué campanes?, restauració integral de tota l’església!: Des de tapar clavills fins a reposar merlets, matacans, barbacanes i troneres! Cal estar preparats! Benviguda siga la restauració i aplaudiments al conseguidor i als mecenes. Però, ja que volen ser tan integrals, perquè no la reintegren al poble? Perquè desde sempre ha figurat en l’inventari de bens municipals i des de fan uns anys ja no figura? De quí és eixe edifici? També de l’arquebisbat? Està clar que no s’emportarán l’església, la casa de Primicies o la casa abadia –per cert, que també figurava en l’inventari de bens municipals- però tenen les claus i decideixen el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer. Perquè no aclarim les coses? Al pas que anem, després fer-se amb 40 milions municipals a canvi d’un conveni ventajós, després de deixar a les mongetes agustines més netes que carracuca a canvi d’una saleta, es farán amb el convent pel dret de veinat, perque l’església, que també feren les mongetes amb préstecs i l’ajud de tot el poble, també és d’ells; com l’església de Duanes, construida amb diners de tots els espanyols sobre el solar d’una fundació particular; com el monestir de La Plana, regalat pel poble als gerònims a canvi de res i ara residència episcopal; com la ja inexistent Fundació Más Escoto, fagocitada en contra de la voluntat de la fundadora per tal d’embutjacar-se decenes i decenes de milions...... Menut negòci! I encara diuen que su reino no es de este mundo!! Falta ens fa un ajuntament constitucional!!

Trilles

 

GARY COOPER QUE ESTAS EN LOS CIELOS.

Dios, familia, municipio. No els sona a vostés aquestes tres parauletes juntetes a aquelles consignes falangistes de “prietas las filas” y el nacional-sindicalismo de fa cinquanta anys? Doncs són els tres pilars bàsics del discurs mental de don Juan Moragues Pons quan es posa trascendent. I es posà trascendent en l’entrevista que li preparà Canal37 el divendres passat en la millor hora d’audiència –qui paga, mana-.“Perquè jo crec en Déu”, “perquè pense en les famílies dels regidors” –dels regidors que deixaran de cobrar sous milionaris, clar-, “perquè tot el que jo he fet ha sigut pel meu poble de Xàbia” –sí, perquè els negocis fora de Xàbia no li anaren com els d’ací... redons, i ben redons-. I això, i més, ho deia davant la càmera com si no haguera trencat mai un plat, com la víctima que va al patíbul, perdonant, fins i tot al botxí i als inductors –al PSOE, no, que eixos són els culpables del catastrazo, els que han incordiat i alterat l’harmonia del govern municipal.....-, com un corderet blanc i pur que va a ser devorat per la cobdícia d’una oposició que solament vol carregar-se’l a ell de manera premeditada... A ell, el “self made man” que des de la Cooperativa fins ara ha fet tant per aquest poble; a ell, aquell colombaire que tant volia el ti “Canana”; a ell, bon xic, templat i polit i nineta dels ulls de tants xabiencs de rosari i catret que sempre li han donat el vot..... A ell, ara li lleven amb males arts la poltrona de la seua oficina municipal, des d’on ha fet de Xàbia “una villa de prestigio internacional” i coneguda per tot arreu pels sous milionaris, pel desgavell urbanístic, per l’especulació i els grans negocis de quatre espavilats –és un dir, perquè si els comptem en són un parell de dotzenes-, per la manca de infrastructures de tota mena, per la pèsima qualitat de vida dels sofrits ciutadans que encara quedem ací –perquè els que poden, fugen-, per la manca de cultura, de cohesió social, de serveis mínims, de tranquil·litat i seguretat. Però don Juan Moragues ens deixa a tots ben rics –mireu-vos el proper rebut de la contribució i voreu els nous valors fiscals- i “todo bien atado” amb un muntó de projectes, tots per encetar, però licitats a presses i corregudes–per què deu ser?-, com ara els famosos pàrkings, el conservatori (¿) i la contractació multimilionària del fem –això sí que li sabrà malament a algú!-, la meravella d’un nucli antic de pel·lícula, la piscina de tres legislatures, un ajuntament enderrocat, un caixó clavillat amb una escala dins i pagat a preu d’or ( això que diuen que serà el museu de la mar), etc. etc....i tots ells ben fartets, inclosos alguns funcionaris. És a dir, “un camino de rosas” per als traïdors i famolencs de poder de la moció de censura,..... i un greu problema per a nosaltres: què direm d’ara endavant si se’n va el motiu de la nostra existència i la inspiració de “la sagristia”? Però tranquils, seguidors acèrrims i crítics de moralina-de-missa-de-dotze que sempre ens quedarà mossén Vicent i les seues demandes monetàries als innocents feligresos: parlarem del sistema financer (que no és nou, que ja n’hi ha d’escaldats) que proposa des del l’altar, i més ara que ja no tindrà un altre xollo de quaranta millions de pessetes per acabar-se la casa que, com alguns altres legats fundacionals d’aquest poble, s’ha tirat a la pera l’arquebisbat. Menut paradís terrenal tenen a Xàbia uns i altres!!

Trilles

 

Els valors

  Que tenim les raboses dins el galliner ja ho sabem; que les raboses estan ben fartes, fan i desfan, proposen i disposen i tiren amb pólvora de rei, també, perquè tenen controlats i ben pagats els pollastres, que canten o callen quan a ells els convé. Però el que no sabíem, perquè és una novetat, és que ells mateixos votaren en contra de les seues propostes. I això sí que és filar fi en política. A algun desqueferat dels que manen se li va ocórrer, davant de les greus diferències dels valors cadastrals –hi ha xaletots que paguen com una barraqueta- i a la vista del fabulós “tren de vida edílica”, “actualitzar” l’IBI, és a dir, pujar el que tots entenem per la contribució, per tal de buidar-nos més encara les butxaques. I ara que els han vingut les puges –n’hi ha de més del 300%- i s’han temut el pitjor, van i les porten al Ple per a votar-les i, clar, tots –ells també- han votat en contra. Aquesta jugada és una mostra més que no tenen la consciència tranquil·la, que estan fent una política capritxosa i matussera, de manar per manar, pagant i comprant el que faça falta per tal d’estar darrere del terròs de l’urbanisme, de la informació privilegiada i dels negocis a través de tercers. Perquè impostos n’hem de pagar tots i de manera igualitària quan estan justificats, és a dir, quan resulten un benefici social i solucionen les necessitats de tots. Necessitats de vida o mort, per exemple, en un poble de quarta categoria, governat per un ajuntament de primera i amb sous astronòmics. Però el que passa és que la contribució és un guirigall. El que déiem: hi ha xaletots que paguen com a paradorets. I això sí que clama al cel. Per què no comencem per aquí? Doncs, no: la pugem per a tots. Així el que menys paga continuarà pagant menys i el que paga més que es fota. Però tot té solució: a la sagristia hem pensat la següent proposta: que si el galliner no pot cobrar el que guanyen les raboses, almenys sí que podríem pagar la contribució que paguen alguns dels rabosots. Fóra molt interessant saber quant paguen de les seues cases algú d’ells? Nosaltres estem disposats a publicar l’import del nostre IBI corresponent al 2004 si tots els mandamassos –i algun que altre funcionari espavilat- fan públics els valors cadastrals dels seus habitatges –els que tenen a nom de tercers, també, clar-. Quines sorpreses ens enduríem!! Però no ho faran: per això i per altres coses estan on estan, dins del galliner.

Trilles

 

A LA TERCERA?

  Una mostra més del destrellat i descontrol municipals és “el marge de la vergonya” del pont nou. Tres voltes l’han fet i tres voltes l’han refet. Demanar responsabilitats tècniques i polítiques en aquesta selva del meninfot i la disbauxa és innecessàri: fan el que es rota i a cosa feta, sense que ningú sàpiga res, sense informar als ciutadans –on està eixe butlletí d’informació municipal?- no siga que s’enteren per on van els nous carrers o quines són les recalificacions del moment. Esperem que aquest siga el darrer mur i el bo. I que el projecte –n’hi ha?- contemple la conservació de l’antic camí que des del pont de la carretera del Poble Nou aplegava fins la mateixa platja. Esperem que algú pense en aquest camí com una via peatonal i ciclista vora riu, molt aprofitable per al passeig tranquil i assossegat que comunique la vila i la mar sense amenaces motoritzades. O és que també volen menjar-se’l, o ja se l’han menjat, el camí públic? Esperem que el nostre alcalde-24h defense aquest espai públic amb el mateix interés que va defendre la seua senda “prehistòrica”. Ah!, i si aneu per allí amb alguna càmera de fotos de seguida vos eixirà l’encarregat, tot preocupat, preguntan-vos què passa, quí sou i perqué feu fotos, com si no tinguera la conciència molt tranquila. Mentres tant tindrém una canaleta encesa per tal que no ploga molt i no vinga el riu, perquè aleshores murs, camí, Institut aplegarán fins Eivissa.

Trilles

DESPEDIDA

     Ens ha aplegat a les nostres mans un llibre gruixut, dens de lletra, ple de il.lustracions a color i ben imprés, que tracta de la llarga història del convent de les agustines de Dénia, desde la seua fundación, fa 400 anys, fins tot un recorregut per l’arquitectura, documentació, imatges i efemèrides, que fan del llibre un document fonamental per a l’estudi de la nostra història. A més a més, els nostres veins –església, ajuntament i altres institucions- han dedicat tot un any de concerts, exposicions, conferències, etc. que han culminat en la marxa de les tres mongetes del convent. Despedida per la porta gran i amb el reconeiximent de molts deniers, conscients de la petja històrica, i també religiosa, deixada. Ací també teniem un convent de monges agustines, fundat l’any1663, les quals també se’n anaren la passada setmana, però per la portella, en silenci, sense que ningú –església, ajuntament- ens ho recordara en cap manifestació cultural.      Eixa és la gran diferència.      Així de meninfots, impresentables i secs de mollera són els nostres dirigents polítics i religiosos, més preocupats en el quefer de la falòria hipòcrita i dels diners fàcils que en les ocupacions pròpies de la seva dedicació en favor dels ciutadans, desconectats i desconeixedors de l’activitat municipal, tan rendible per alguns pocs i tan empobridora per a molts. I sabeu quí ha tret una bona tallada de tot açò? Doncs, quí ha de ser?: l’església!! No podem negar-ho: sóm un poble beato i molt productiu per a les arques eclesiàstiques. No sols l’arquebisbat ha tret un bon grapat de milions carregant-se una fundación benèfica de Xàbia i venent tots els seus bens, sino que, a més a més, l’ajuntament -bons xics i de missa diaria- li dóna 40 millions! de pessetes concertades al mossén Vicent, el qual no content amb tan poca almoina encara ha tret de les mongetes agustines 23 milions de peles!! Més, en concepte de despedida de Xàbia. I encara diuen que “su reino no es de este mundo”!! Aixó sí, al pas que anem, tots els xabiencs entrarem de calbot al cel. Amen.

Trilles