el que els ciutadans de Xàbia pensen però no diuen..

Sota la melodia de l’acordió

ATXAGA, Bernardo. El fill de l’acordionista. Edicions 62. Col. El Balancí, núm. 501.

     Joseba Irazu, nom real de l’autor, destaca com un dels escriptors actuals més rellevants en la consolidació de l’èuscar en la literatura. En aquesta novel.la, que va rebre el Premio de la Crítica 2003 i el Premio euskadi de Plata, i considerada de les més personals de l’autor, sorprén sobretot pel distanciament aparent amb què s’enfronta a una Euskadi estimada, convulsa, tocada i amb cicatrius obertes des de la contesa civil provocada pel general Franco.
     El narrador –el fill de l’acordionista- amb la intervenció de l’amic Joseba, escriptor i company d’experiències, rememora ja de tornada de moltes coses la terra que el va veure créixer, la mare comprensiva i el pare franquista, els amics, els amors i l’amor de Virgínia, la resistència clandestina al règim del dictador, les amistats, el paisatge de tots els colors del verd, els cavalls i les persones, la lluita armada, una simfonia calidoscòpica que sona harmònica des de la diversitat en què l’acordió és l’instrument que més se sent.
     Els personatges del passat són els protagonistes de la primera transició clandestina a la democràcia, i contra la dictadura política, n’apareixen d’un bàndol i de l’altre, des de la vessant més humana que el narrador recorda i recompon, sense acritud però amb una profunda tristesa pel país impossible que ha hagut d’abandonar.
     Des de la llunyania, en el temps i en l’espai, des de la infància, passant per la joventut, fins a la maduresa terminal, des d’Obaba a Califòrnia, la segona pàtria, la família, les filles desarrelades d’Euskadi, els cavalls –símbol de la terra verda i d’una naturalesa poderosa-, tot plegat fan fort el protagonista que sense oblidar relativitza el passat per recuperar la dimensió més personal i humanitzada de l’experiència vital.Un llibre que commou perquè bandeja la ideologia política, el pamflet i abraça la intimitat, amb un llenguatge efectista carregat d’anècdotes, com un salvavides indispensable per continuar vivint

.
Andreu Ros

 

Un món de menjars

Comissió de festes St. Vicent Ferrer 2005. La nostra cuina. Menjars de Teulada a taula. Ajuntament de Teulada.

     Més de cinquanta persones i huit establiments comercials de Teulada participen en la confecció del contingut d’aquest llibre de cuina, molt ben coordinat i amb un disseny digne, ben editat i amb bones il·lustracions. És el resultat d’un treball col·lectiu que té la virtut d’haver engrescat tot un poble en l’elaboració d’un inventari bastant complet de les receptes culinàries tradicionals. Faena, al capdavall, magistral que des de l’Ajuntament de Teulada s’ha sabut enllestir per al goig de l’usuari que amb aquest producte té la possibilitat d’embarcar-se en el plat típic i ancestral que li abellisca amb la seguretat que podrà arribar a bon port. La iniciativa, encomiable, va sorgir de l’escola en un primer moment on es plantejaren ja fa anys la recopilació de receptes tradicionals i amb aquesta base els promotors del projecte han enriquit substancialment el treball i li han donat forma definitiva.
     Més de cent receptes s’ofereixen, arreplegades entre les persones que ininterrompudament han mantingut el costum culinari de la Marina, en concret del seu poble, conservant els aromes, els sabors i les olors de la taula familiar. El llibre no deixa de ser un homenatge a la cultura gastronòmica popular i evoca la saviesa dels nostres avantpassats que, sense afegits ni modificacions, es fa cultura viva, actual i amb bona cosa de futur.
     Cal agrair i felicitar alhora les persones i l’Ajuntament que han fet possible aquesta realitat que ben bé pot servir d’exemple per a iniciatives semblants. Enhorabona!

Andreu Ros