|
el
que els ciutadans de Xàbia pensen però no diuen..
|
| |
| |
L'ULL
DE BOU
Sota la melodia de l’acordió
ATXAGA, Bernardo. El fill de l’acordionista. Edicions 62.
Col. El Balancí, núm. 501.

Joseba Irazu, nom real de l’autor,
destaca com un dels escriptors actuals més rellevants en
la consolidació de l’èuscar en la literatura.
En aquesta novel.la, que va rebre el Premio de la Crítica
2003 i el Premio euskadi de Plata, i considerada de les més
personals de l’autor, sorprén sobretot pel distanciament
aparent amb què s’enfronta a una Euskadi estimada,
convulsa, tocada i amb cicatrius obertes des de la contesa civil
provocada pel general Franco.
El narrador –el fill de l’acordionista-
amb la intervenció de l’amic Joseba, escriptor i
company d’experiències, rememora ja de tornada de
moltes coses la terra que el va veure créixer, la mare
comprensiva i el pare franquista, els amics, els amors i l’amor
de Virgínia, la resistència clandestina al règim
del dictador, les amistats, el paisatge de tots els colors del
verd, els cavalls i les persones, la lluita armada, una simfonia
calidoscòpica que sona harmònica des de la diversitat
en què l’acordió és l’instrument
que més se sent.
Els personatges del passat són
els protagonistes de la primera transició clandestina a
la democràcia, i contra la dictadura política, n’apareixen
d’un bàndol i de l’altre, des de la vessant
més humana que el narrador recorda i recompon, sense acritud
però amb una profunda tristesa pel país impossible
que ha hagut d’abandonar.
Des de la llunyania, en el temps i en
l’espai, des de la infància, passant per la joventut,
fins a la maduresa terminal, des d’Obaba a Califòrnia,
la segona pàtria, la família, les filles desarrelades
d’Euskadi, els cavalls –símbol de la terra
verda i d’una naturalesa poderosa-, tot plegat fan fort
el protagonista que sense oblidar relativitza el passat per recuperar
la dimensió més personal i humanitzada de l’experiència
vital.Un llibre que commou perquè bandeja la ideologia
política, el pamflet i abraça la intimitat, amb
un llenguatge efectista carregat d’anècdotes, com
un salvavides indispensable per continuar vivint
.
Andreu Ros
|
Un món de menjars
Comissió
de festes St. Vicent Ferrer 2005. La nostra cuina. Menjars de
Teulada a taula. Ajuntament de Teulada.

Més de cinquanta persones i huit
establiments comercials de Teulada participen en la confecció
del contingut d’aquest llibre de cuina, molt ben coordinat
i amb un disseny digne, ben editat i amb bones il·lustracions.
És el resultat d’un treball col·lectiu que
té la virtut d’haver engrescat tot un poble en l’elaboració
d’un inventari bastant complet de les receptes culinàries
tradicionals. Faena, al capdavall, magistral que des de l’Ajuntament
de Teulada s’ha sabut enllestir per al goig de l’usuari
que amb aquest producte té la possibilitat d’embarcar-se
en el plat típic i ancestral que li abellisca amb la seguretat
que podrà arribar a bon port. La iniciativa, encomiable,
va sorgir de l’escola en un primer moment on es plantejaren
ja fa anys la recopilació de receptes tradicionals i amb
aquesta base els promotors del projecte han enriquit substancialment
el treball i li han donat forma definitiva.
Més de cent receptes s’ofereixen,
arreplegades entre les persones que ininterrompudament han mantingut
el costum culinari de la Marina, en concret del seu poble, conservant
els aromes, els sabors i les olors de la taula familiar. El llibre
no deixa de ser un homenatge a la cultura gastronòmica
popular i evoca la saviesa dels nostres avantpassats que, sense
afegits ni modificacions, es fa cultura viva, actual i amb bona
cosa de futur.
Cal agrair i felicitar alhora les persones
i l’Ajuntament que han fet possible aquesta realitat que
ben bé pot servir d’exemple per a iniciatives semblants.
Enhorabona!
Andreu Ros
|

|